Joan B. Casas és el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya i ara fa poc la revista El Temps li va fer una entrevista. Em va semblar aclaridora, cosa molt d'agrair quan parla un economista. Com que només en puc fer la síntesi de la síntesi, vaig directe al gra: diu que el flux sanguini del sistema econòmic ve dels bancs, i que era urgent obstruir l'hemorràgia que patien (una mesura que ens ha escandalitzat a tota la societat, però que es veu que calia). Després diu que l'economia espanyola, i la catalana en menor mesura, té un problema de competitivitat, perquè no som tan productius com els nostres competidors; i afegeix que després de la crisi financera haurem d'aguantar la crisi productiva (la productivitat falsa en què ens ocupàvem, sense aturats i cridant mà d'obra del Tercer Món). Diu que Catalunya necessita poder aplicar polítiques fiscals i d'ocupació, si no, viurem sempre pendents de Madrid (que vol dir perdre moltíssim temps defensant-nos dels linxaments mediàtics dels qui diuen "inconveniències", però quan les diuen "els seus" ens hem de resignar; mireu, si no, els casos emblemàtics Tardà - Jiménez Losantos).
Diu que l'economia catalana té un dèficit fiscal molt important, és contribuent decisiu de l'Estat, ha de digerir un importat flux migratori, i té una renda familiar inferior a la de les regions que subvenciona, i, malgrat tot, aporta un 28% a les exportacions de l'Estat. I quan li pregunten que què hem de fer, conclou: no tenim un sistema educatiu a l'altura i no tenim infraestructures suficients, no tenim diners i ens manquen competències vitals; només tenim una capacitat d'adaptació que la fa una economia única al món. Que els déus t'escoltin, Casas!
Joan B. Casas és el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya i ara fa poc la revista El Temps li va fer una entrevista. Em va semblar aclaridora, cosa molt d'agrair quan parla un economista. Com que només en puc fer la síntesi de la síntesi, vaig directe al gra: diu que el flux sanguini del sistema econòmic ve dels bancs, i que era urgent obstruir l'hemorràgia que patien (una mesura que ens ha escandalitzat a tota la societat, però que es veu que calia). Després diu que l'economia espanyola, i la catalana en menor mesura, té un problema de competitivitat, perquè no som tan productius com els nostres competidors; i afegeix que després de la crisi financera haurem d'aguantar la crisi productiva (la productivitat falsa en què ens ocupàvem, sense aturats i cridant mà d'obra del Tercer Món). Diu que Catalunya necessita poder aplicar polítiques fiscals i d'ocupació, si no, viurem sempre pendents de Madrid (que vol dir perdre moltíssim temps defensant-nos dels linxaments mediàtics dels qui diuen "inconveniències", però quan les diuen "els seus" ens hem de resignar; mireu, si no, els casos emblemàtics Tardà - Jiménez Losantos).
Diu que l'economia catalana té un dèficit fiscal molt important, és contribuent decisiu de l'Estat, ha de digerir un importat flux migratori, i té una renda familiar inferior a la de les regions que subvenciona, i, malgrat tot, aporta un 28% a les exportacions de l'Estat. I quan li pregunten que què hem de fer, conclou: no tenim un sistema educatiu a l'altura i no tenim infraestructures suficients, no tenim diners i ens manquen competències vitals; només tenim una capacitat d'adaptació que la fa una economia única al món. Que els déus t'escoltin, Casas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada