Puyal 240109
Així mateix. Messi ha marcat el 4-1, després d'una segona part estel.lar en què ha superat un digne Numància, i el Camp Nou s'ha quedat a les fosques.
No del tot, però se n'ha anat la llum. Un senyal diví per a l'imparable Barça de Guardiola? Pot ser. O era un gest de complicitat del cel? Pot ser.
Però la gent, entregada al seu messies, ha entès el missatge a l'assistir a 32 minuts extraordinaris esquivant-ho tot. Fins i tot el vent. El Numància ha arribat al descans amb 0-0. Ha tornar a la gespa i, mitja hora més tard, perdia 4-1, sense saber què li ha passat.
Demà, els rivals del Barça (encara n'hi queden?) es llevaran a 15 punts del líder, atònits perquè no troben l'antídot. Ni el Numància, el seu únic botxí a la Lliga, ha resistit un equip que guanya per classe, per esforç, per talent i, a més, per la perseverança que li ha inoculat Guardiola a la sang, desmentint el seu pronòstic inicial que no hi hauria golejada. N'hi ha hagut. Ha madurat el xoc a la primera part amb la dedicació d'un equip que se suposa inferior i després amb la grandesa que l'acompanya cada nit. Futbol en estat pur. Pur Messi. Pur Iniesta. Pur Alves. Pur Eto'o. Pura vida...
El vell Kresic s'ha inclinat. Rendit i derrotat. Honor a aquesta mena d'entrenadors, anònims i rodamons, que dignifiquen el seu ofici. De la fam en fan equips que són un monument a l'esforç, un cant a la disciplina i un exemple de solidaritat. Així ha sortit aquesta nit el Numància al Camp Nou. Amb una teranyina estesa al voltant de Juan Pablo, el seu porter. Creada, tot s'ha de dir, amb paciència franciscana i un ordre prussià. El Barça no s'ha rendit, malgrat que el Numància defensava com els àngels.
Al principi. Després, ja no. Kresic, però, no s'ha conformat a desactivar el Barça. També l'ha espantat, i molt. No havien passat 20 minuts quan el Camp Nou s'ha quedat en silenci perquè el Numància ha marcat un gol. Pérez Lasa ha anul.lat el cop de cap de Del Pino per falta prèvia sobre Iniesta. L'àrbitre ha entès que el jugador de l'equip sorià s'ha recolzat sobre el blaugrana per agafar impuls. Ho ha vist i ho ha xiulat. L'estadi ni se n'ha adonat. Al Numància sempre li xiularan, a casa dels grans, faltes així; al Barça, o al Madrid, mai.
A més d'aquell ordre, el Numància s'ha mogut a la gespa guiat a distància per un comandament des de la banqueta. Els sorians han destacat per la seva agressivitat. Al principi no donaven puntades; després, amb el 4-1 en 32 minuts, sí. El Barça ha atacar per terra (els meravellosos zig-zags de Messi), mar (les pilotes llargues de Touré a l'interior de l'àrea) i aire, arribant els laterals (Alves i Abidal) per centrar en un cap salvador. I en cap moment ha estat desesperat. Amb aquest ordre blaugrana, agrupats sempre al voltant de la pilota, intentant esquivar la xarxa de Kresic: quatre defenses davant de Juan Pablo, un central de pivot (Palacios), quatre més (encara som al camp del Numància) i el pobre Goiria, sol.
Alves (al travesser), Etoo, Xavi, Piqué i Messi s'han estavellat una vegada i una altra. Res resumeix millor, no obstant això, la primera meitat que el que ha passat al minut 33. Ha disparat Messi, ha rebutjat la defensa numantina; ha tirat Xavi, però el mur ha repel.lit la pilota i Touré ha acabat amb un tercer xut fora. Tres remats en pocs segons. Cap, òbviament, ha acabat en gol. Entès ja el partit (tu defenses i jo no et trobo el lloc per fer-te mal, ni tan sols per provocar-te pessigolles), el Barça ha apel.lat a l'enginy d'Iniesta, que ha trobat forat com a interior esquerre cohabitant en aquella banda esquerra amb Abidal darrere seu) i Henry al davant.
Tot ha canviat, no obstant això, a la segona part. En tres minuts, l'insaciable Alves ha forçat dos gols: un d'Eto'o, que ha anul.lat l'àrbitre encara que semblava legal, i un altre de Messi, vorejant la legalitat ja que era gairebé fora de joc. Molt protestat pel Numància, tant com ho han fet després en el 2-0 del camerunès. Un altre regal d'Iniesta, el noi que repartia caramels, segons Rijkaard, el mateix que ha repartit un parell d'exquisides llaminadures. Així, amb un majestuós Alves, un delicat Iniesta i un Messi incontenible, el Barça s'ha deslliurat d'un problema seriós. I no tornarà a veure el Numància, però ha quedat clar que la paciència de Guardiola sempre té recompensa.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
Puyal 240109
No del tot, però se n'ha anat la llum. Un senyal diví per a l'imparable Barça de Guardiola? Pot ser. O era un gest de complicitat del cel? Pot ser.
Però la gent, entregada al seu messies, ha entès el missatge a l'assistir a 32 minuts extraordinaris esquivant-ho tot. Fins i tot el vent. El Numància ha arribat al descans amb 0-0. Ha tornar a la gespa i, mitja hora més tard, perdia 4-1, sense saber què li ha passat.
Demà, els rivals del Barça (encara n'hi queden?) es llevaran a 15 punts del líder, atònits perquè no troben l'antídot. Ni el Numància, el seu únic botxí a la Lliga, ha resistit un equip que guanya per classe, per esforç, per talent i, a més, per la perseverança que li ha inoculat Guardiola a la sang, desmentint el seu pronòstic inicial que no hi hauria golejada. N'hi ha hagut. Ha madurat el xoc a la primera part amb la dedicació d'un equip que se suposa inferior i després amb la grandesa que l'acompanya cada nit. Futbol en estat pur. Pur Messi. Pur Iniesta. Pur Alves. Pur Eto'o. Pura vida...
El vell Kresic s'ha inclinat. Rendit i derrotat. Honor a aquesta mena d'entrenadors, anònims i rodamons, que dignifiquen el seu ofici. De la fam en fan equips que són un monument a l'esforç, un cant a la disciplina i un exemple de solidaritat. Així ha sortit aquesta nit el Numància al Camp Nou. Amb una teranyina estesa al voltant de Juan Pablo, el seu porter. Creada, tot s'ha de dir, amb paciència franciscana i un ordre prussià. El Barça no s'ha rendit, malgrat que el Numància defensava com els àngels.
Al principi. Després, ja no. Kresic, però, no s'ha conformat a desactivar el Barça. També l'ha espantat, i molt. No havien passat 20 minuts quan el Camp Nou s'ha quedat en silenci perquè el Numància ha marcat un gol. Pérez Lasa ha anul.lat el cop de cap de Del Pino per falta prèvia sobre Iniesta. L'àrbitre ha entès que el jugador de l'equip sorià s'ha recolzat sobre el blaugrana per agafar impuls. Ho ha vist i ho ha xiulat. L'estadi ni se n'ha adonat. Al Numància sempre li xiularan, a casa dels grans, faltes així; al Barça, o al Madrid, mai.
A més d'aquell ordre, el Numància s'ha mogut a la gespa guiat a distància per un comandament des de la banqueta. Els sorians han destacat per la seva agressivitat. Al principi no donaven puntades; després, amb el 4-1 en 32 minuts, sí. El Barça ha atacar per terra (els meravellosos zig-zags de Messi), mar (les pilotes llargues de Touré a l'interior de l'àrea) i aire, arribant els laterals (Alves i Abidal) per centrar en un cap salvador. I en cap moment ha estat desesperat. Amb aquest ordre blaugrana, agrupats sempre al voltant de la pilota, intentant esquivar la xarxa de Kresic: quatre defenses davant de Juan Pablo, un central de pivot (Palacios), quatre més (encara som al camp del Numància) i el pobre Goiria, sol.
Alves (al travesser), Etoo, Xavi, Piqué i Messi s'han estavellat una vegada i una altra. Res resumeix millor, no obstant això, la primera meitat que el que ha passat al minut 33. Ha disparat Messi, ha rebutjat la defensa numantina; ha tirat Xavi, però el mur ha repel.lit la pilota i Touré ha acabat amb un tercer xut fora. Tres remats en pocs segons. Cap, òbviament, ha acabat en gol. Entès ja el partit (tu defenses i jo no et trobo el lloc per fer-te mal, ni tan sols per provocar-te pessigolles), el Barça ha apel.lat a l'enginy d'Iniesta, que ha trobat forat com a interior esquerre cohabitant en aquella banda esquerra amb Abidal darrere seu) i Henry al davant.
Tot ha canviat, no obstant això, a la segona part. En tres minuts, l'insaciable Alves ha forçat dos gols: un d'Eto'o, que ha anul.lat l'àrbitre encara que semblava legal, i un altre de Messi, vorejant la legalitat ja que era gairebé fora de joc. Molt protestat pel Numància, tant com ho han fet després en el 2-0 del camerunès. Un altre regal d'Iniesta, el noi que repartia caramels, segons Rijkaard, el mateix que ha repartit un parell d'exquisides llaminadures. Així, amb un majestuós Alves, un delicat Iniesta i un Messi incontenible, el Barça s'ha deslliurat d'un problema seriós. I no tornarà a veure el Numància, però ha quedat clar que la paciència de Guardiola sempre té recompensa.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada