Isabel-Clara Simó: Espanya vs. Catalunya

Espanya no serà un Estat europeu, modern i avançat mentre no estigui disposada a dir "Visca Catalunya". No em refereixo a un acte oficial o a una retòrica de festa major, em refereixo a sentir Catalunya com a pròpia i a sentir-se'n orgullosos. Mentre continuï la suspicàcia (que és mútua, però Catalunya s'ha quedat sense res i el que digui o faci en aquests moments no serveix de gran cosa), l'anticatalanisme, el fet d'obtenir més vots com més castigui Catalunya, mentre hi hagi alhora espoli i desdeny (el cafè per a tothom: ¿existiria cap autonomia sense els Països Catalans, Euskadi i Galícia, les tres nacions dintre de l'Estat?), Espanya no serà res a Europa, tal com li passa ara.

Hi ha ressentiment mutu i per tant una eterna espiral de lamentacions i de puntades de peu més o menys sibil·lines però que fan sagnar igual. La Nit 080109 COMr

Click To Play

Reconec, com he fet en altres ocasions, els enormes esforços que està fent Espanya per espolsar-se la caspa franquista i l'endarreriment secular. Ara mateix comença a fer goig. Però continua no entenent que sense Catalunya no pot viure, però que amb Catalunya no vol viure. Els disbarats que se senten cada dia sobre la llengua catalana són per llogar-hi cadires: tòpics, mentides, l'ofensa permanent quan algú gosa emprar el català i tota la plaga d'indocumentats que mai han reflexionat més de tres segons seguits. Madrid vol ser la capital d'Espanya tal com París és la capital de França. Hi esmercen molts diners i molts esforços. Però necessita una cosa fonamental: no sols tenir el poder i la força sinó també el respecte. I mentre l'Estat espolia, menysté i burxa la part més dinàmica de l'Estat, podrà tenir els lluentons de París, però no tindrà el seu prestigi.