La nova primera ministra d'Islàndia, Johanna Sigurdardottir, és dona i és lesbiana. És una gran notícia, perquè és un altre dels símptomes que els prejudicis van fent algun pas enrere. Però la bona notícia de debò no és el gènere ni les opcions sexuals de la senyora Sigurdardottir, sinó la naturalitat amb què l'elecció ha estat rebuda pels islandesos.
I què?, deien als periodistes: el que compta és com governi. Això ens torna a recordar les meravelles del nord enllà. Un nord enllà inabastable, perquè hi ha molts punts negres dins d'aquest Estat (al qual, ai!, acabarem assemblant-nos): per una banda, hi ha una dreta que utilitza totes les travetes, il·legalitats i argúcies per devorar-se entre ells; i no sols això, sinó que un dels seus adalils, l'inefable José María Aznar, és el màxim defensor de la inexistència del canvi climàtic, en la mateixa línia que, en altres llocs, hi ha els antievolucionistes. Galdós espectacle.
Però és que l'esquerra practica una neteja política sense precedents democràtics al País Basc. El govern de Madrid vol governar a Euskadi i ficar les seves ansioses mans en les sucoses caixes tributàries basques; ho va intentar endebades l'inenarrable Mayor Oreja, i ara ho repeteix Patxi López, mitjançant un procediment espectacular: eliminar via judicial els contrincants. ¿No s'han preguntat com podran governar un país al qual prèviament han tapat la boca?
Necessitem la independència. Més que mai. I ara és una ocasió d'or, car els espanyols sembla que volen plantar cara als israelians. És fàcil imaginar que una de les nacions més poderoses de la terra estaria ara al nostre costat. Però no tinc cap dubte que no aprofitarem l'ocasió, oh salvatge sud!
La nova primera ministra d'Islàndia, Johanna Sigurdardottir, és dona i és lesbiana. És una gran notícia, perquè és un altre dels símptomes que els prejudicis van fent algun pas enrere. Però la bona notícia de debò no és el gènere ni les opcions sexuals de la senyora Sigurdardottir, sinó la naturalitat amb què l'elecció ha estat rebuda pels islandesos.
I què?, deien als periodistes: el que compta és com governi. Això ens torna a recordar les meravelles del nord enllà. Un nord enllà inabastable, perquè hi ha molts punts negres dins d'aquest Estat (al qual, ai!, acabarem assemblant-nos): per una banda, hi ha una dreta que utilitza totes les travetes, il·legalitats i argúcies per devorar-se entre ells; i no sols això, sinó que un dels seus adalils, l'inefable José María Aznar, és el màxim defensor de la inexistència del canvi climàtic, en la mateixa línia que, en altres llocs, hi ha els antievolucionistes. Galdós espectacle.
Però és que l'esquerra practica una neteja política sense precedents democràtics al País Basc. El govern de Madrid vol governar a Euskadi i ficar les seves ansioses mans en les sucoses caixes tributàries basques; ho va intentar endebades l'inenarrable Mayor Oreja, i ara ho repeteix Patxi López, mitjançant un procediment espectacular: eliminar via judicial els contrincants. ¿No s'han preguntat com podran governar un país al qual prèviament han tapat la boca?
Necessitem la independència. Més que mai. I ara és una ocasió d'or, car els espanyols sembla que volen plantar cara als israelians. És fàcil imaginar que una de les nacions més poderoses de la terra estaria ara al nostre costat. Però no tinc cap dubte que no aprofitarem l'ocasió, oh salvatge sud!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada