Més de 2.500 llengües del món són en perill, del total de 6.000 que existeixen, segons l'Atles de les Llengües en Perill al Món elaborat per l'Organització de l'ONU per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) presentat aquest dijous. No és el cas del català, que l'expert encarregat de les llengües a Espanya per l'Atles, el filòleg Tapani Salminen, ha situat com la llengua minoritària més forta d’Europa. El gallec, protegit a més per la seva proximitat al portuguès, també es troba en una bona situació. No així el basc, que figura dins la categoria de “vulnerable”.
L’informe, que ja va per la tercera edició, estableix quatre nivells “de vitalitat” de les llengües. Considera que una llengua està "en perill" quan els nens ja no l'aprenen en les seves famílies com a llengua materna, sinó que es converteixen en "bilingües passius", és a dir, l'entenen, però no la parlen. És "vulnerable" quan els nens parlen però es reserva a l'àmbit familiar; "en perill" i "seriosament en perill" quan la utilitzen les persones de major edat, i "en situació crítica", quan només l'empren ancians i amb escassa freqüència. Dins la península, estan “en perill” l'aragonès i l'astur-lleonès.
Més de 2.500 llengües del món són en perill, del total de 6.000 que existeixen, segons l'Atles de les Llengües en Perill al Món elaborat per l'Organització de l'ONU per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) presentat aquest dijous. No és el cas del català, que l'expert encarregat de les llengües a Espanya per l'Atles, el filòleg Tapani Salminen, ha situat com la llengua minoritària més forta d’Europa. El gallec, protegit a més per la seva proximitat al portuguès, també es troba en una bona situació. No així el basc, que figura dins la categoria de “vulnerable”.
L’informe, que ja va per la tercera edició, estableix quatre nivells “de vitalitat” de les llengües. Considera que una llengua està "en perill" quan els nens ja no l'aprenen en les seves famílies com a llengua materna, sinó que es converteixen en "bilingües passius", és a dir, l'entenen, però no la parlen. És "vulnerable" quan els nens parlen però es reserva a l'àmbit familiar; "en perill" i "seriosament en perill" quan la utilitzen les persones de major edat, i "en situació crítica", quan només l'empren ancians i amb escassa freqüència. Dins la península, estan “en perill” l'aragonès i l'astur-lleonès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada