Puyal 240209
A pilota parada ha entrat el Barça a Lió en una situació crítica. No només pel gol de falta de Juninho sinó per la misèria que desprenia el seu futbol. Una cosa insòlita. I a pilota parada, gràcies a un cop de cap d'Henry, després d'un córner, s'ha aixecat l'equip de Guardiola del fang per tornar a casa amb un empat en els vuitens de la Champions que val or. Empat i gràcies. I sense Messi, a qui ni s'ha vist. Tal com s'ha posat de malament la nit, aquest gol del francès, un dels pitjors jugadors de la nit, ha estat una verdadera benedicció.
Del joc, més val ni parlar-ne. El Barça no ha existit, ofegat en la seva impotència, incapaç de desarticular el campió francès. És sabut que Juninho és gran (34 anys). Que només clava puntades (dues en els quatre primers minuts) per marcar el territori. Que gairebé no corre. Que només hi és quan la pilota s'atura. Llavors, Juninho val una fortuna. Perdó, el seu envellit peu dret.
Anem per parts. Tot és infantil en el gol del Lió. D'entrada, la falta, absurda i innecessària, de Touré a Ederson quan estava d'esquena a la porteria, més a prop del banderí de córner que de l'àrea. Una tonteria. Després, més tonteries. Juninho ha dibuixat una paràbola que ha hipnotitzat de tal manera Valdés que s'ha ensorrat. Ha estat com si li agafés un sobtat mareig. La pilota s'acostava, Víctor s'encongia. Baixava veloçment cap a la xarxa, Víctor es fonia. ¿Per què? És díficil donar-ne una explicació.
Així, sense ni tan sols haver passat 10 minuts, el Barça ja perdia. Ha pogut ser pitjor perquè Benzema, aprofitant un desconcert defensiu blaugrana, s'ha plantat davant Víctor. I ha fallat. Com abans li havia passat al meta blaugrana. Ni ha atacat la pilota de Juninho, ni l'ha esperat. Aquest error ha condicionat l'equip de Guardiola. S'ha convertit en un sac de nervis. La pilota li cremava, la defensa no defensava, el centre del camp no creava i Etoo lluitava (ha estavellat una pilota al pal) sense fortuna.
Henry ha semblat un turista accidental a Lió. Si això d'aquesta nit era un duel en la distància amb Benzema per ser el davanter centre titular de França al Mundial, Titi faria bé d'acomiadar-se d'aquesta il·lusió. Però el futbol resulta tan generós que permet la redempció en qualsevol moment. No necessites fer gaire cosa. Només estar en el moment precís i al lloc adequat i això, just és dir-ho, ho ha fet molt bé Henry amb un plàstic cop de cap en planxa que ha silenciat el sorollós Gerland. Karim ha estavellat una pilota al pal i no ha marcat; Thierry, sí.
Fins i tot Guardiola havia ordenat escalfar a Hleb i Bojan. No existien ni dubtes sobre qui se n'havia d'anar a la dutxa abans de temps. Era Titi, és clar. Però un córner, excel·lentment servit per Xavi, prolongat amb astúcia pel poderós cap de Márquez, ha deixat a Henry el seu moment de glòria. Al Barça li ha canviat la cara amb un gol que és un tresor. El d'Henry ahir a la nit ho és. Pel valor que adquireix en l'eliminatòria, per l'impacte psicològic sobre el Lió i perquè, a més, ha regenerat un equip, el blaugrana, que havia completat una de les seves pitjors hores que se li recorden. El Barça ha transitat pel límit de l'abisme.
¿Era el verdader Barça el que ha vingut a Lió? O la fotocòpia dolenta, aquella impresa en un paper que desfigura fins a les coses més belles. Era irreconeixible, sobretot a la primera meitat, quan l'equip francès se l'ha cruspit. No només per les seves virtuts, el peu de Juninho, la fam de Benzema --un llebrer, corre molt, fins i tot massa, per això cau tantes vegades en el fora de joc--, sinó perquè els blaugranes gairebé s'han suïcidat.
Pitjor no podia jugar després. Era normal la millora del Barça, coincidint amb el cansament del Lió, que havia obtingut més renda de la que podia imaginar. Gairebé del no-res, una falta al costat del banderí de córner, ha tingut el millor equip d'Europa --el d'aquesta nit no ho ha estat-- amb la soga al coll. Sotmetent-lo a un càstig que s'ha emportat Messi --mal partit el seu-- i descobrint el caràcter terrenal dels blaugranes. No, no són els mateixos d'abans. Encara que han semblat cansats, s'han aixecat en la segona meitat per silenciar Gerland i mirar al Camp Nou amb esperança.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
Puyal 240209
Del joc, més val ni parlar-ne. El Barça no ha existit, ofegat en la seva impotència, incapaç de desarticular el campió francès. És sabut que Juninho és gran (34 anys). Que només clava puntades (dues en els quatre primers minuts) per marcar el territori. Que gairebé no corre. Que només hi és quan la pilota s'atura. Llavors, Juninho val una fortuna. Perdó, el seu envellit peu dret.
Anem per parts. Tot és infantil en el gol del Lió. D'entrada, la falta, absurda i innecessària, de Touré a Ederson quan estava d'esquena a la porteria, més a prop del banderí de córner que de l'àrea. Una tonteria. Després, més tonteries. Juninho ha dibuixat una paràbola que ha hipnotitzat de tal manera Valdés que s'ha ensorrat. Ha estat com si li agafés un sobtat mareig. La pilota s'acostava, Víctor s'encongia. Baixava veloçment cap a la xarxa, Víctor es fonia. ¿Per què? És díficil donar-ne una explicació.
Així, sense ni tan sols haver passat 10 minuts, el Barça ja perdia. Ha pogut ser pitjor perquè Benzema, aprofitant un desconcert defensiu blaugrana, s'ha plantat davant Víctor. I ha fallat. Com abans li havia passat al meta blaugrana. Ni ha atacat la pilota de Juninho, ni l'ha esperat. Aquest error ha condicionat l'equip de Guardiola. S'ha convertit en un sac de nervis. La pilota li cremava, la defensa no defensava, el centre del camp no creava i Etoo lluitava (ha estavellat una pilota al pal) sense fortuna.
Henry ha semblat un turista accidental a Lió. Si això d'aquesta nit era un duel en la distància amb Benzema per ser el davanter centre titular de França al Mundial, Titi faria bé d'acomiadar-se d'aquesta il·lusió. Però el futbol resulta tan generós que permet la redempció en qualsevol moment. No necessites fer gaire cosa. Només estar en el moment precís i al lloc adequat i això, just és dir-ho, ho ha fet molt bé Henry amb un plàstic cop de cap en planxa que ha silenciat el sorollós Gerland. Karim ha estavellat una pilota al pal i no ha marcat; Thierry, sí.
Fins i tot Guardiola havia ordenat escalfar a Hleb i Bojan. No existien ni dubtes sobre qui se n'havia d'anar a la dutxa abans de temps. Era Titi, és clar. Però un córner, excel·lentment servit per Xavi, prolongat amb astúcia pel poderós cap de Márquez, ha deixat a Henry el seu moment de glòria. Al Barça li ha canviat la cara amb un gol que és un tresor. El d'Henry ahir a la nit ho és. Pel valor que adquireix en l'eliminatòria, per l'impacte psicològic sobre el Lió i perquè, a més, ha regenerat un equip, el blaugrana, que havia completat una de les seves pitjors hores que se li recorden. El Barça ha transitat pel límit de l'abisme.
¿Era el verdader Barça el que ha vingut a Lió? O la fotocòpia dolenta, aquella impresa en un paper que desfigura fins a les coses més belles. Era irreconeixible, sobretot a la primera meitat, quan l'equip francès se l'ha cruspit. No només per les seves virtuts, el peu de Juninho, la fam de Benzema --un llebrer, corre molt, fins i tot massa, per això cau tantes vegades en el fora de joc--, sinó perquè els blaugranes gairebé s'han suïcidat.
Pitjor no podia jugar després. Era normal la millora del Barça, coincidint amb el cansament del Lió, que havia obtingut més renda de la que podia imaginar. Gairebé del no-res, una falta al costat del banderí de córner, ha tingut el millor equip d'Europa --el d'aquesta nit no ho ha estat-- amb la soga al coll. Sotmetent-lo a un càstig que s'ha emportat Messi --mal partit el seu-- i descobrint el caràcter terrenal dels blaugranes. No, no són els mateixos d'abans. Encara que han semblat cansats, s'han aixecat en la segona meitat per silenciar Gerland i mirar al Camp Nou amb esperança.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada