I segueix igual, sofisticada, sexy, pin-up recatada, consumista compulsiva. La nina-icona de les dones que no volen envellir, la nina-model estètico-ètic per a les seves filles. La Barbie ha estat durant 50 anys comprada per adults a infants, objecte minieròtic per a nens i grans i amb el temps ha arraconat els "nenuco", els ninos de bolquers que incitaven els gestos maternals.
Enguany ha fet 50 anys, l'han vestida modistos de renom, l'han pentinada perruquers cotitzats, no debades ha representat tot allò que les mares americanes haguéssin desitjat per a elles, jugar a tennis, conduir cotxes esportius, esquiar, ser executives d'èxit, posar-se de llarg, portar diademes i tenir un novio ben clenxat.
Cal entendre l'èxit de la Barbie, el nou model de nina , a l'Amèrica de fa 50 anys:
Fa 50 anys les cicatrius de la guerra no eren tancades al món, començava una nova era. El mes de gener Truman era investit per segona vegada President del país, el seu discurs fou tan històric com avui ho ha estat el d'Obama. Amèrica guiarà i tutelarà la nova època. Tres mesos després la Barbie omple els aparadors dels magatzems , imatge de l'Amèrica nova, dinàmica, segura i orgullosa que deixa enrera el puritanisme conservador...
L'èxit fou aclaparador.
La Barbie s'ha fet gran... a ella mai no li ha agradat. Ho reconeix; sempre l'ha trobada "pituflí", li recorda les nenes-Lolita i la imatge patètica d'aquella dona que fou Barbie de jove i no ha sabut deixar de ser-ho a temps. Era la contrafigura de la humil Pepa que la mirava de reüll amb enveja.
I malgrat el que pensa, li ha dit de cor " Happy Birthday, Barbie!"...
Coc Ràpid. El bloc de Carme-Laura Gil: La Barbie té 50 anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada