I comencen les corredisses d'espanyols "explicant" la seva posició. La seva posició, és: 1) una herència de l'autarquia; 2) un resultat de la desastrosa política exterior de Zapatero, que no s'entén amb ningú, i no sols perquè no parla llengües sinó perquè creu que l'Estat espanyol és important en el concert universal; 3) perquè, si no existeix Kosovo, què heu estat fent fins ara, reiets?, i 4) perquè el cas Kosovo s'assembla massa al cas català. I per això el PP ha de comprendre la negativa quasi en solitari a reconèixer un nou Estat. És una bestiesa, perquè, tard o d'hora, i donat que el món és un mocador, els dirigents espanyols s'hauran d'entendre amb els dirigents kosovars. Imagino la cara de les autoritats americanes escoltant Bernardino León, secretari general de la Presidència espanyola, que s'esforçava a convertir el nyap de la Chacón en un afer d'Estat que fora d'Espanya no entén ningú. En sentir "unitat territorial", els seus interlocutors devien estar pensant en el naixement progressiu d'Estats independents a Europa i devien pensar: "Ves, aquesta gent encara viu al segle XIX! Deu ser pels toros!". la cabra de la Legión 240309 RAC1
24 de març, 2009
Isabel-Clara Simó: Chacón i Kosovo
La clau està en la rialleta de Zapatero quan la ministra Chacón va ficar els peus a la galleda -les ordres venien de dalt, però l'entusiasme era seu ("¡faltaría más!")-: deia que els del PP protesten per sistema, perquè ells ja saben que estan d'acord en la marxa de Kosovo. I va riure. Perquè diu Kosovo i pensa Catalunya. Per això, la ministra va aterrar en un indret llunyà per no donar la mà als independentistes kosovars, ecs, veges tu si s'encomana, i va dir allò que tant agrada als militars: "Misión cumplida" (sic). I Estats Units, és a dir, l'OTAN, va dir: "Ai, no, això sí que no".
Kosovo 240309 CATr
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada