València 2 - Barça 2

Puyal 250409

Tres minuts d'una pájara extraordinària de tan inusual han interromput la ratxa de victòries del Barça, però una aparició d'Henry ha permès salvar un punt quan els blaugranes s'encaminaven cap a la quarta derrota de la Lliga. L'ajustat empat dels blaugranes ha adquirit un enorme valor: aquesta nit se'n van a dormir més lluny del Madrid --a set--, que ara ha de guanyar a Sevilla per alimentar el somni de revalidar el títol. El gol del francès, a més, assegura que el Barça mantindrà el liderat després de la visita de dissabte que ve al Bernabéu. I això suposant que perdés, és clar. Henry ha restituit el puntet que mereixia l'equip, que s'ha passat mig partit frenat per una monumental pájara d'una apagada mental quan faltava poc per al descans. Amb el partit controlat, disfrutant d'un golàs de Leo Messi, que ha traçat una bella paret amb Iniesta, el Barça ha encaixat dos gols en un moment que han entelat una convincent actuació en la sortida més difícil que els quedava de campionat, Bernabéu a part. No ha estat el dia dels porters, perquè Valdés i César haurien pogut fer alguna cosa més en les seves intervencions. Si un estranger s'hagués perdut aquesta nit a Mestalla hauria pensat que l'equip local era el Barça pel domini i el control exercits. Succeeix sempre en aquesta Lliga, en tots els camps, per l'actitud jeràrquica que mostra a la gespa. I València no ha estat una excepció per més que hagués recuperat les seves millors virtuts i disfrutés de la seva millor ratxa. L'onze d'Unai Emery ha jugat a veure-les venir, atrinxerat al darrere i a l'espera de sortir disparat al contraatac. Agafat a Villa, perdut entre Puyol i Piqué, però molestant com només ell sap fer-ho, creant una infinitat de dubtes. S'ha passat mig partit en fora de joc, i l'altre mig movent-se entre línies per oferir una sortida als seus companys. Els centrals mai han sabut si quedar-se enrere o sortir de la zona per frenar-lo. Han acabat per quedar-se, estirant massa l'equip i propiciant nombrosos forats. L'estratègia defensiva local ha anat bé perquè s'ha trobat de sobte amb els dos gols i el vent a favor a l'arribar als vestidors. Llavors han desaparegut els aplegapilotes. Amb el 0-1, fins a tres pilotes han tirat a la gespa perquè Valdés tragués ràpid; després del descans no hi havia nens ni pilotes. També el rellotge corria en benefici del València. Muñiz ni tan sols ha mirat César per castigar les seves pèrdues de temps amb el mateix zel amb què ha amonestat Valdés en el primer temps. Però ni els aplegapilotes ni l'àrbitre han estat els principals enemics del Barça, sinó la constància local a córrer i pressionar, frenant de qualsevol manera la construcció del joc blaugrana. La zona ampla ha estat un passadís amb 20 jugadors d'una banda a l'altra regalant-se la pilota amb els seus errors. Xavi i Iniesta mai han tingut un descans per pensar, Messi no ha pogut córrer sense que dos adversaris li caiguessin a sobre, ni Etoo ha pogut rematar excepte en una escapada que se li ha presentat al primer minut. Desnaturalitzat, cada vegada menys dominador i intimidant, Guardiola ha intentat que l'equip recuperés la forma substituint Keita per Henry i endarrerint Iniesta a l'interior esquerre. Xavi demanava a crits una ajuda per arribar a l'àrea valenciana amb una mica de criteri, perquè Messi arrenqués més a prop de la porteria, perquè Etoo pogués tenir una pilota, perquè Henry donés una mica de profunditat. Era qüestió de recuperar les sensacions del primer temps, en què semblava que Mestalla seria una etapa més triomfal, amb un València espantat. Encara que l'equip no disfrutés del cabal habitual d'ocasions de gol que sap crear. La defensa ha estat un sac de nervis en tot moment i el Barça no ha pogut explotar aquesta circumstància perquè entre Baraja i Marchena han frenat abans els blaugranes. A la seva manera, que no és cap altra que la força bruta i l'experiència de saber pegar sense que es noti molt. Tots dos han estat amonestats i ja no han tingut forces per aguantar l'última embranzida blaugrana que s'ha consumat amb el gol d'Henry a porta buida. Un puntet que és un gran punt. Aquesta nit ha servit perquè el Barça segueixi sumant sense parar. FOTOGALERIA SPORT: les millors imatges del partit