El 'boom' de la mendicitat

Quan les dependentes de la perfumeria Regia del passeig de Gràcia, al costat de la luxosa Loewe, aixequen la persiana a les deu del matí ja hi és. I normalment, a les vuit del vespre, continua al mateix lloc. Des de fa unes setmanes un home amb una disminució física molt severa, amb l’esquena totalment deformada i que pràcticament no es pot valer per si mateix, es passa pràcticament tot el dia assegut sobre uns cartrons demanant caritat. Algú el duu fins aquí, el mou i, al final del dia i amb la bossa plena, se l’endú.

Al llarg de tot el passeig de Gràcia, la via comercial més glamurosa de la ciutat, una romanesa toca l’altra. N’hi ha de joves i de grans, hi ha adolescents, algunes embarassades, i ancianes, i moltes, de totes les edats, amb infants petits. S’estan assegudes a terra, vestides de negre i tapades, amb la mà estesa. N’hi ha algunes que, de fet, ocupen el mateix espai tot l’any.

Són la cara visible d’una xarxa organitzada que viu de demanar caritat i de cometre petits furts, especialment al tren, al metro i a les zones turístiques. En alguns punts neuràlgics de la ciutat n’hi ha que hi són de fa anys, com l’anciana que s’està a l’entrada de la catedral de Barcelona. Que ningú s’atreveixi a prendre-li el lloc! Està reservadíssim.