L’exposició monogràfica sobre el camp de Bram inclou alguns materials personals d’interès: l’àlbum familiar amb les fotos que enviava per correu a la seva dona des de l’exili, les llibretes amb el diari dirigit al seu fill, la correspondència amb amics que intentaven treure’l de Bram (i on queda clar que el servei republicà d’ajuda als exiliats sabia que Centelles conservava el seu arxiu fotogràfic sobre la guerra civil i, després de mostrar-hi el seu interès, va acabar oblidant-se de la seva existència) i una curiosa carta en què el seu amic Jornet li aconsella que no torni.
La missiva deia: «Apreciat Agustí. Desitjo que al rebre això et trobis bé de salut. La nostra és bona per ara. No t’has de preocupar per nosaltres. El senyor Rosillo es porta bé. El caos que deien que hi havia no és veritat. Es viu bé i es menja millor. No hi ha gaire escassetat de productes ja que en sobren. La fam que els diaris francesos diuen en les seves notícies no té cap fonament. Ja podràs, quan vinguis, comprovar tot això». Però algunes paraules estaven subratllades: llegint-ne només aquestes, el missatge era: «Això és el caos. Molta gana. No vinguis». Agustí Centelles no va tornar fins a l’any 1944, i va deixar la seva maleta amb 10.000 negatius amagada a Carcassona, ja que la Gestapo havia desmantellat el seu grup de la Resistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada