José Luis Rodríguez Zapatero i Espanya han ocupat la presidència de torn de la Unió Europea –ara compartida, ai!– amb força judicial. Zapatero ha sentenciat de manera immediata què ha de fer Europa per sortir de la crisi. Encara parpellegen i se’n fan creus de terme. Vostès han de fer això i allò, cal que apedacen aquell trau i apliquen aquesta potinga. L’estil continua sent el mateix. Passen els governs i els presidents i persisteix l’arrogància. Encara se senten als passadissos comunitaris els trons d’Aznar, que exigia al govern alemany que continués pagant el miracle espanyol fins que ell digués prou.
Qui cobra mana, bramava la butxaca esponja. Ara Zapatero repeteix seqüència. El maestro Ciruela arriba a Brussel·les i comença la lliçó d’economia. Sobre quines bases? La bona pràctica d’Espanya. La política del govern del PSOE ha consistit fins ara en l’augment de les prestacions socials, el reforç de l’obra pública evident –que consisteix a buidar i omplir rases als municipis–, mentre cau en picat la inversió en obra pública als pressupostos de l’Estat, i la pujada dels impostos. Mentrestant, Espanya lidera la trista llista de destrucció de llocs de treball i la no menys trista d’endeutament públic. Vista la desgràcia, Zapatero hauria d’anar a Brussel·les amb el cap cot i la modèstia alta. Però arriba impartint lliçons. Espanya és així, senyors europeus.
José Luis Rodríguez Zapatero i Espanya han ocupat la presidència de torn de la Unió Europea –ara compartida, ai!– amb força judicial. Zapatero ha sentenciat de manera immediata què ha de fer Europa per sortir de la crisi. Encara parpellegen i se’n fan creus de terme. Vostès han de fer això i allò, cal que apedacen aquell trau i apliquen aquesta potinga. L’estil continua sent el mateix. Passen els governs i els presidents i persisteix l’arrogància. Encara se senten als passadissos comunitaris els trons d’Aznar, que exigia al govern alemany que continués pagant el miracle espanyol fins que ell digués prou.
Qui cobra mana, bramava la butxaca esponja. Ara Zapatero repeteix seqüència. El maestro Ciruela arriba a Brussel·les i comença la lliçó d’economia. Sobre quines bases? La bona pràctica d’Espanya. La política del govern del PSOE ha consistit fins ara en l’augment de les prestacions socials, el reforç de l’obra pública evident –que consisteix a buidar i omplir rases als municipis–, mentre cau en picat la inversió en obra pública als pressupostos de l’Estat, i la pujada dels impostos. Mentrestant, Espanya lidera la trista llista de destrucció de llocs de treball i la no menys trista d’endeutament públic. Vista la desgràcia, Zapatero hauria d’anar a Brussel·les amb el cap cot i la modèstia alta. Però arriba impartint lliçons. Espanya és així, senyors europeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada