El TC restringeix l'Estatut en matèria de símbols, llengua, justícia i bilateralitat

Humm! No us posa catxondos/es ? la retallada 090710 COMr

El Tribunal Constitucional ha decidit no "mediatitzar massa" la sentència definitiva sobre l'Estatut i s'ha limitat a pujar-la a la seva pàgina web. El document té 881 pàgines i, entre d'altres aspectes, modifica el text català en els articles referents a la llengua, els símbols i la justícia. Un dels aspectes de l'Estatut que queden limitats per la interpretació que d'ells fa el Tribunal Constitucional és el de la creació del Consell de Justícia de Catalunya, ja que segons el TC el Poder Judicial "no pot tenir més òrgan de govern que el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ)".

Asseguren que "en aquestes condicions és òbvia la infracció dels articles 122.2 i 149.1.5 de la Constitució Espanyola", ja que aquests estableixen que "cap òrgan, excepte el CGPJ, pot exercir la funció de govern dels òrgans jurisdiccionals integrats al Poder Judicial, exclusiu de l'Estat, ni cap altra llei que no sigui l'Orgància del Poder Judicial pot determinar l'estructura i funcions d'aquest Consell donant cabuda, a eventuals formes de desconentració".

No obstant això, els magistrats afegeixen que "la impropietat constitucional d'un òrgan autonòmic no vol dir fatalment la inconstitucionalitat mateixa de l'òrgan en qüestió, ja que només si totes i cadascuna de les seves concretes atribucions es corresponguessin, a més, amb aquesta qualificació impròpia, seria inevitable la inconstitucionalitat". Així doncs, es buida de competències a l'òrgan però no se li declara inconstitucional. Un altre dels aspectes polèmics de la sentència és la qüestió lingüística, molt important a Catalunya. Doncs bé, pel que fa al seu ús a l'escola s'assegura que "el català ha de ser llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament, però no l'única que gaudeixi d'aquesta condició".

Els magistrats recorden que l'article 3 de la Constitució estableix que el "vehicle de comunicació de l'ensenyament" ha de ser la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma i la llengua oficial de l'Estat, és a dir, el castellà.

Això els permet concloure que "el castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament", no sense abans afegir que correspon a l'Estat vetllar pel respecte dels drets lingüístics. Respecte als símbols i al terme nació, inclòs al preàmbul, el TC apunta que no té cap tipus de sentit jurídic, ja que a aquests efectes només existeix la Nació -ho escriu en majúscula- espanyola, tot i que sí es reconeix que es tracta d'una "idea perfectament legítima".

Per a l'Alt Tribunal, el fet que els estatuts d'autonomia tinguin el seu fonament en la Constitució "és una qüestió tan elemental i de principi que no admet discussió", pel que atorgar sentit jurídic a la nació catalana és "incompatible, per contradictòria" amb la "unitat i indivisibilitat" de la Nació espanyola, sobre la qual es fonamenta la Constitució.

En qualsevol cas, els magistrats de l'Alt Tribunal accepten que es pot parlar de la nació com una realitat cultural, històrica, lingüística, sociològica i fins a religiosa. "Però la nació que aquí importa és única i exclusivament la nació en sentit jurídic-constitucional. I en aquest específic sentit la Constitució no coneix una altra que la Nació espanyola", sentencien. Pel que fa a la bilateralitat entre Catalunya i l'Estat espanyol, que l'Estatut consolidava, els magistrats consideren que quan es parli d'aquest concepte només pot referir-se al "marc de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat" i subratlla que mai pot fer-se una interpretació que pugui entreveure en aquest principi una "dualitat impossible" entre les dues instàncies, ni tampoc pot afectar "competències alienes" al Govern català.

En definitiva, la sentència entén que l'article 174.3 ha d'interpretar-se en el sentit que preveu una participació "orgànica i procedimental" de la Generalitat, que haurà de ser regulada per la legislació estatal i que "no pot substanciar-se respecte els òrgans decisoris de l'Estat ni impedir o menystenir el lliure i ple exercici de les competències estatals". Per al Constitucional, el referèndum és un tipus de consulta popular l'autorització, establiment i regulació de la qual correspon únicament a l'Estat, mentre que el règim jurídic, les modalitats, procediment, realització i convocatòria de les consultes, en què es recull l'opinió de qualsevol col•lectiu sobre qualssevol assumptes d'interès públic, són competència exclusiva de la Generalitat.

Així doncs, la intenció de l'Estatut de fer al Govern capaç de convocar referèndums sobre qüestions que afectin a Catalunya queda suprimida.