Carod renya una Espanya fracassada com a projecte plural

Afirma que el nacionalisme espanyol adoba el terreny de l'independentisme Carod-Rovira a TVE1 171007 CATr

Click To Play

Josep-Lluís Carod-Rovira va tenir ahir a la nit l'oportunitat d'explicar-se davant de l'opinió pública de tot Espanya. Una ocasió sense intermediaris i en primer time televisiu, per triturar la imatge d'encarnació del Mal edificada per la dreta espanyola. El líder independentista català va atendre les 15 preguntes que va rebre dels ciutadans. No va amagar la indignació que li van causar alguns dels seus interlocutors ni es va privar de renyar-los. Es va oposar amb gran vehemència que un home i una dona de Valladolid li diguessin José Luis. Atès que els seus interlocutors partien de prejudicis combatius contra la llengua catalana (tenint en compte el menyspreu pel català que va explicitar la dona), Carod va dimitir de la pedagogia i va optar per la batalla dialèctica. Ni tan sols es va estalviar una ironia sobre la capacitat intel.lectual de l'home, que havia dit que no coneixia cap més idioma que el castellà.

A aquest, que va ser el primer a dir-li José Luis, el vicepresident del Govern català li deixar anar: "Jo em dic així aquí i a la Xina, i vostè no té dret a modificar-me el nom". Quan una altra convidada, minuts més tard va insistir i, a més a més, va confessar que no tenia "gens d'interès" a aprendre que José Luis, en català, és Josep Lluís, igual que Schwarzeneger és Schwarzeneger tant aquí com a Califòrnia o Valladolid, Carod es va rebel.lar contra "aquest menyspreu per la llengua catalana en una cadena pública de televisió que també paguem els catalans".

"No els estranyi --va afegir-- que a Catalunya creixi la desafecció per una Espanya que, com a projecte plural, ha fracassat".

Minuts abans, en resposta a una ciutadana balear, havia estat menys contundent. Aleshores no havia parlat de fracàs, sinó de la necessitat que Espanya "tingui la valentia de sortir de l'armari i admetre que és plural, que inclou diversos pobles i llengües i que cap d'ells té hegemonia sobre els altres". "Si això no és possible en el marc d'Espanya --va afegir--, és normal que ens busquem la vida en un altre marc, en l'europeu". Va aprofitar aquest moment per preguntar a l'audiència si considerava normal que a Alemanya s'ensenyi català en 29 universitats, mentre que a Espanya això només es pugui fer en cinc universitats fora de les comunitats de parla catalana.

Carod va insistir que ell no és nacionalista, sinó independentista. I va fer èmfasi en el fet que el seu independentisme no admet la més mínima expressió de violència. Potser va ser l'únic moment en què va relaxar el to i va donar prioritat a la pedagogia: "Cap idea política val una sola gota de sang humana". I va tancar la seva intervenció defensant la seva entrevista amb ETA, de la qual es va congratular si va servir perquè hi hagués menys morts.