A aquest, que va ser el primer a dir-li José Luis, el vicepresident del Govern català li deixar anar: "Jo em dic així aquí i a la Xina, i vostè no té dret a modificar-me el nom". Quan una altra convidada, minuts més tard va insistir i, a més a més, va confessar que no tenia "gens d'interès" a aprendre que José Luis, en català, és Josep Lluís, igual que Schwarzeneger és Schwarzeneger tant aquí com a Califòrnia o Valladolid, Carod es va rebel.lar contra "aquest menyspreu per la llengua catalana en una cadena pública de televisió que també paguem els catalans".
"No els estranyi --va afegir-- que a Catalunya creixi la desafecció per una Espanya que, com a projecte plural, ha fracassat".
Minuts abans, en resposta a una ciutadana balear, havia estat menys contundent. Aleshores no havia parlat de fracàs, sinó de la necessitat que Espanya "tingui la valentia de sortir de l'armari i admetre que és plural, que inclou diversos pobles i llengües i que cap d'ells té hegemonia sobre els altres". "Si això no és possible en el marc d'Espanya --va afegir--, és normal que ens busquem la vida en un altre marc, en l'europeu". Va aprofitar aquest moment per preguntar a l'audiència si considerava normal que a Alemanya s'ensenyi català en 29 universitats, mentre que a Espanya això només es pugui fer en cinc universitats fora de les comunitats de parla catalana.
Carod va insistir que ell no és nacionalista, sinó independentista. I va fer èmfasi en el fet que el seu independentisme no admet la més mínima expressió de violència. Potser va ser l'únic moment en què va relaxar el to i va donar prioritat a la pedagogia: "Cap idea política val una sola gota de sang humana". I va tancar la seva intervenció defensant la seva entrevista amb ETA, de la qual es va congratular si va servir perquè hi hagués menys morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada