lo carrer del riu

lo carrer del riu

04 de novembre, 2007

La beatificació massiva encara porta cua

La beatificació massiva de 498 màrtirs de la Guerra Civil, víctimes d'escamots que actuaven dins de la zona republicana, ha reobert la polèmica sobre el paper de l'Església en el conflicte i la seva aliança amb el règim franquista. Fa poques setmanes, l'historiador i religiós Hilari Raguer nodria el debat dient que les persones que havien de ser beatificades no havien estat assassinades per motius de fe, sinó per ser considerades membres d'un dels dos bàndols en conflicte.

Al País Basc és on la beatificació dels 498 màrtirs ha generat més controvèrsia i ha reobert moltes ferides. L'Església basca té molts caiguts durant la Guerra Civil, però no precisament víctimes dels republicans, sinó dels franquistes. En el moment del cop militar del juliol de 1936, Euskadi tenia un Govern autònom liderat pel Partit Nacionalista Basc, aliat del Front Popular. El gros del catolicisme basc va fer costat al poder legalment constituït i va defensar la causa del seu poble enfront dels militars aixecats. Setze sacerdots bascos van ser assassinats pels franquistes en els primers mesos de la contesa. L'entrada dels revoltats a Guipúscoa a l'octubre del 36 va suposar una duríssima repressió contra els elements del Front Popular, però també contra tot allò que fes olor de nacionalisme basc. I ni els sacerdots considerats filonacionalistes no se'n van salvar.

Pel que fa a Catalunya, hi ha el cas clamorós de Manuel Carrasco i Formiguera, dirigent d'UDC i afusellat per Franco. Des de la dreta eclesial s'ha dit aquests dies que Carrasco no va ser mort «per ser catòlic» en un sentit estricte.

Però és que aleshores també es podria dir que tampoc el bisbe de Conca, Cruz Laplana y Laguna, no ho va ser per la seva condició estricta de catòlic. La beatificació forma part també de l'intent de l'ala dura de la Conferència Episcopal de recuperar els ressorts del poder a la cúpula de l'Església quan es renovi la presidència de l'episcopat al principi de 2008.

El monjo Hilari Raguer afirma que el bisbat espanyol manté "la ideologia franquista"

Rebelión: La Iglesia española y el perdón