El futur de Catalunya i Euskal Herria com a seleccions nacionals amb dret a participar en competicions oficials està, segurament, igual de boirós avui que fa poc més d’un any, quan totes dues seleccions es van trobar al Camp Nou, però el seu present, l’emocional i el futbolístic, ha bategat amb força a San Mamés.
Com va passar fa uns mesos al Camp Nou, el duel tenia molt d’amistós i no amagava la complicitat dels protagonistes, que han sortit al terreny de joc barrejats, que han escoltat els himnes nacionals mentre sostenien una pancarta amb el lema “Una nació, una selecció” en català i euskera, i que han acompanyat amb un esforç notable la remor reivindicativa d’un San Mamés, que tan bon punt cridava “Independència” o “espanyol qui no boti”, com vibrava amb la inconfusible sonoritat d’un estadi en plena disputa esportiva.
Perquè amics, còmplices i protagonistes d’una festa, sí, però cap que volgués perdre el partit. I si en el partit d’anada, va ser Catalunya qui va remuntar, avui ha estat Euskal Herria qui ho ha fet (Aduriz) culminant un contraatac espectacular. Un bon final per a un partit on el resultat no compta.
Catalunya i Euskal-Herria han empatat a un, en un partit amistós molt disputat. El jove Bojan Krkic ha avançat els catalans a la mitja part, però Aduriz ha igualat el resultat pels bascos a la represa. Ha estat una jornada reivindicativa i festiva, en què els aficionats catalans i bascos han reclamat l'oficialitat de les seleccions, tant a dins de l'estadi de San Mamés com a fora, amb una manifestació multitudinària.
L'única mala notícia és que el porter Albert Jorquera s'ha trencat els lligaments creuats del genoll dret, i haurà d'estar uns sis mesos de baixa.
El futur de Catalunya i Euskal Herria com a seleccions nacionals amb dret a participar en competicions oficials està, segurament, igual de boirós avui que fa poc més d’un any, quan totes dues seleccions es van trobar al Camp Nou, però el seu present, l’emocional i el futbolístic, ha bategat amb força a San Mamés.
Com va passar fa uns mesos al Camp Nou, el duel tenia molt d’amistós i no amagava la complicitat dels protagonistes, que han sortit al terreny de joc barrejats, que han escoltat els himnes nacionals mentre sostenien una pancarta amb el lema “Una nació, una selecció” en català i euskera, i que han acompanyat amb un esforç notable la remor reivindicativa d’un San Mamés, que tan bon punt cridava “Independència” o “espanyol qui no boti”, com vibrava amb la inconfusible sonoritat d’un estadi en plena disputa esportiva.
Perquè amics, còmplices i protagonistes d’una festa, sí, però cap que volgués perdre el partit. I si en el partit d’anada, va ser Catalunya qui va remuntar, avui ha estat Euskal Herria qui ho ha fet (Aduriz) culminant un contraatac espectacular. Un bon final per a un partit on el resultat no compta.
Catalunya i Euskal-Herria han empatat a un, en un partit amistós molt disputat. El jove Bojan Krkic ha avançat els catalans a la mitja part, però Aduriz ha igualat el resultat pels bascos a la represa. Ha estat una jornada reivindicativa i festiva, en què els aficionats catalans i bascos han reclamat l'oficialitat de les seleccions, tant a dins de l'estadi de San Mamés com a fora, amb una manifestació multitudinària.
L'única mala notícia és que el porter Albert Jorquera s'ha trencat els lligaments creuats del genoll dret, i haurà d'estar uns sis mesos de baixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada