Expliquen alguns historiadors, que l'expresident de la Generalitat republicana, Francesc Macià, va rebre, com a regal durant una visita a Cuba, unes quantes estelades confeccionades a mà per la comunitat catalana resident a l'illa. El polític, líder d'Estat Català, se les va endur a Catalunya. Algun temps després, quan va renunciar a la independència després de proclamar inicialment la república catalana, algunes de les dones que havien elaborat les senyeres de lluita les hi van reclamar per carta, molt enutjades amb Macià pel pas enrere en les aspiracions del país.
A Macià, però, se li pot reconèixer la contribució a l'ús de la senyera de lluita. Se'n van veure en l'intent d'ocupació armada del territori català que el coronel va comandar al 1926 a Prats de Molló, durant la dictadura de Primo de Rivera. I en el judici al qual es va sotmetre Macià arran del fracàs de l'operació.
Durant el franquisme, la repressió va esborrar l'estelada del carrer. Oriol Junqueras explica que «si el simple ús de la bandera catalana ja era un delicte, la repressió a les persones que exhibissin una estelada, com a símbol separatista, en una manifestació podia tenir conseqüències encara més greus, en forma de tortures».
En democràcia, l'estelada va continuar perseguida durant un temps. Per exemple, en les protestes contra la Loapa, a principi dels vuitanta, es va denunciar les persones que duien la bandera amb l'estrella. Però posteriorment la seva popularització va ser imparable. Malgrat això, lluny de Catalunya, encara hi ha hagut detinguts per exhibir-la en estadis de futbol.
Expliquen alguns historiadors, que l'expresident de la Generalitat republicana, Francesc Macià, va rebre, com a regal durant una visita a Cuba, unes quantes estelades confeccionades a mà per la comunitat catalana resident a l'illa. El polític, líder d'Estat Català, se les va endur a Catalunya. Algun temps després, quan va renunciar a la independència després de proclamar inicialment la república catalana, algunes de les dones que havien elaborat les senyeres de lluita les hi van reclamar per carta, molt enutjades amb Macià pel pas enrere en les aspiracions del país.
A Macià, però, se li pot reconèixer la contribució a l'ús de la senyera de lluita. Se'n van veure en l'intent d'ocupació armada del territori català que el coronel va comandar al 1926 a Prats de Molló, durant la dictadura de Primo de Rivera. I en el judici al qual es va sotmetre Macià arran del fracàs de l'operació.
Durant el franquisme, la repressió va esborrar l'estelada del carrer. Oriol Junqueras explica que «si el simple ús de la bandera catalana ja era un delicte, la repressió a les persones que exhibissin una estelada, com a símbol separatista, en una manifestació podia tenir conseqüències encara més greus, en forma de tortures».
En democràcia, l'estelada va continuar perseguida durant un temps. Per exemple, en les protestes contra la Loapa, a principi dels vuitanta, es va denunciar les persones que duien la bandera amb l'estrella. Però posteriorment la seva popularització va ser imparable. Malgrat això, lluny de Catalunya, encara hi ha hagut detinguts per exhibir-la en estadis de futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada