Vas ser assassinat, Gandhiji, avui fa 60 anys. El teu perfil fràgil, el teu parlar suau i el teu martiri t'han convertit en una icona universal del pacifisme. Però pau no és sinònim de quietud. No hi ha hagut en la història cul més inquiet i resistent que el teu, suposadament passiu. Vas aconseguir la llibertat dels teus amb desobediència civil, amb una conducta hiperactiva que no et va estalviar cap crítica. D'entrada a Sud-àfrica, on vas defensar els indis immigrants que no gastaven -deies- la ganduleria dels negres. Tot seguit, per les opinions sobre la Segona Guerra Mundial, proposant als anglesos que es deixessin envair pels nazis, o qüestionant el dret dels jueus a rescabalar-se de l'Holocaust amb un Estat propi. I sobretot, per la teva intransigència en la partició de l'Índia i el Pakistan, que alguns situen com a punt de partida dels grans enfrontaments entre hindús i musulmans. En el fons, com a sant no vas triomfar; avui no hi ha més pau que abans, ni a casa teva ni enlloc. Ara bé, el que molts no volen entendre és que més enllà del sant hi havia el patriota, que sí que se'n va sortir. Quan predicaves la satyagraha o la marxa de la sal, tenies clar que allò eren mètodes, que denunciaven injustícies quotidianes per arribar a l'objectiu final. Darrere el Mahatma (gran ànima) hi havia el cor de Mohandas Gandhi, un simple, i victoriós, militant separatista. Ocultar-ho és ofendre la intel·ligència, la teva i la nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada