El Sant Grial de la fotografia. Així defineix Brian Wallis, director del Centre Internacional de Fotografia de Nova York, les imatges de la guerra civil espanyola perdudes per Robert Capa el 1940.
Robert Capa acceptava perdre en el joc a canvi de guanyar en l'amor. Va viure amb la intensitat d'un apostador compulsiu. El 1954, als 40 anys, va fer al Vietnam la seva última fotografia i va ser destrossat per la metralla. El seu excepcional tracte amb la fortuna s'havia acabat. En aquella carrera marcada pel perill, salvar la pell mai va ser tan important com salvar els negatius.
El 1940, tres capses amb 127 rotllos de la guerra civil espanyola van arribar a mans del general mexicà Francisco Javier Aguilar González, que era diplomàtic a França. No se sap qui l'hi va confiar. Mèxic havia donat asil als republicans espanyols i s'oferia a rebre pròfugs de la segona guerra mundial. El general ajudava a recuperar objectes perduts en el naufragi de la història. Algú va considerar que s'havia de fer càrrec dels negatius presos a Espanya per Gerda Taro, David Seymour (Chim) i Robert Capa.
Durant gairebé 70 anys les capses van patir els avatars de l'exili. Els especialistes les van donar per perdudes. El 2001 Richard Whelan va publicar Robert Capa. The Definitive Collection. L'arxiu del fotògraf semblava tancat. Whelan va morir a finals del 2007. El seu correu electrònic tenia un missatge que no va arribar a llegir. Provenia de Mèxic i l'enviava la comissària i cineasta Trisha Ziff. S'havia produït una cosa insòlita: després de 70 anys, més de 3.000 negatius, molts d'ells de Capa, tornaven a la llum.
The New York Times: Robert Capa's Lost Negatives
El Periódico: Les fotos perdudes de Robert Capa van passar 68 anys ocultes a Mèxic
El Periódico: El llegat de Robert Capa fascina els historiadors i els fotògrafs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada