27 de febrer, 2008
Barça 1 - València 1
Puyal 270208
Un pla perfecte li havia sortit a Koeman, i al València, és clar, fins que ha aparegut Xavi per il.luminar la fe del Barça en una volcànica semifinal. Els blaugranes arribaven embalats a la Copa, mentre Villa li complicava, i molt, el pas a la final. Un xut del València, un gol. Nombrosos llançaments blaugrana i Hildebrand, el porter alemany convertit en un pim-pam-pum, que els repel.lia tots amb encert. Al Barça l'havia abandonat el gol i el València, amb la seva versió més italiana, ha estat a un pas d'un tresor, interromput per la punteria de Xavi. Etoo s'ha ajudat amb la mà i, ja en el descompte, ha emergit la fe del centrecampista per mantenir amb vida el Barça.
Acabat el partit, el Barça s´ha automirat. I, desgraciadament, no s'ha reconegut. Almenys, no com havia jugat els últims partits perquè li ha faltat, sobretot, contundència ofensiva. En una mateixa jugada, ha tingut tres ocasions de gol. Les ha fallat totes tres. Tres xuts, una parada de Hildebrand, un refús afortunat d'Albiol i un altre rebuig de la defensa del València han avortar el principal cabal ofensiu dels blaugranes. Tot ha passat en tot just deu segons quan el Barça ha arraconat l'ordenat equip de Koeman.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada