Celtic 2 - Barça 3

El Barça guanya a Glasgow Puyal 210208

Click To Play

Ronaldinho se'n va anar ovacionat. Minuts més tard, Henry era acomiadat amb més aplaudiments. I després, els 11 jugadors blaugrana que quedaven al camp. El Celtic Park es va rendir davant una bonica nit de futbol protagonitzada pel Barça. Més que castigar els seus per la pírrica imatge oferta, el públic va reconèixer la gran superioritat blaugrana i es va haver d'empassar l'orgull. Un aplaudiment de premi als visitants i de comiat als locals, que d'aquí a 15 acabaran la seva carrera europea al Camp Nou. El Barça campió va despertar per fi amb un triomf de prestigi (2-3), que va resultar curtíssim per als mèrits que va fer. Per la dosi de mala sort, pels dos gols del Celtic, en els dos únics remats que va connectar, i per la quantitat d'oportunitats que va arribar a desaprofitar. Com és habitual des de fa un quant temps. Això, no obstant, no treu gens de mèrit als barcelonistes, que van jugar a plaer. Més que si ho haguessin fet al Camp Nou. La victòria 100 del Barça a la Champions va arribar en un magne escenari. Al valor afegit que va suposar posar fil a l'agulla a l'accés als quarts de final, va servir per trencar (per segona vegada) la ratxa d'imbatibilitat europea del Celtic a casa (quatre anys) i els vuit triomfs que havien encarrilat els verd-i-blancs aquest any. Rijkaard, que va presenciar l'enfrontament des de la primera fila de la llotja, va recuperar ahir a la nit Ronaldinho després de quatre partits de suplent. El brasiler va traspassar el xandall a Etoo, que no es va salvar del peatge de la suplència tot i que se l'esperava amb ansietat. Ronaldinho, per fi, va compensar l'entrenador i l'equip amb una actuació més esperançadora, demanant joc, jugant amb precisió, desbordant el seu marcador, el jove Caddis (19 anyets) que no s'havia vist mai davant un contrincant d'aquesta talla. Recolzant-se en els seus grans amics --Deco i Messi--, però disposant sobretot de la inestimable ajuda d'Abidal per forçar el dos contra u, Ronaldinho va generar tant de joc com bones expectatives. També va reaccionar Messi amb gols. No marcava des del 27 de novembre --just l'últim dia que Valdés en va encaixar dos-- i va anotar per partida doble amb una excel.lent punteria. Hi va haver una fantàstica festa completa. Igual de lúcid es va mostrar Henry, que va tenir una quota menor de protagonisme. Més treballador, amb més sentit col.lectiu, com Iniesta, que va moure la pilota amb facilitat, al primer toc, o com Touré, excel.lent en la intendència, el francès es va estar de preciosismes. Va xutar tot el que li va arribar als peus i va fer un golàs. El partit va ser un monòleg blaugrana del minut 1 al 90. Com hauria de ser sempre. Va ser especialment valuós que es produís ahir, davant mig món. En un escenari que impressiona i que ahir a la nit no tan sols va emmudir, sinó que va xiular els seus jugadors pels monumentals errors que van cometre. Els locals van quedar en evidència al moure la pilota enfront dels blaugranes, autèntics virtuosos i que, sovint, abusen d'una interminable col.lecció de passades que no poten enlloc. En algunes fases va passar. L'estratègia va resultar vàlida per impedir que el Celtic s'entonés. L'onze escocès ja va estar prou afortunat a l'avançar-se dues vegades en el marcador. Sense merèixer-ho, encara que les dues jugades --dos centres-- fossin un model de precisió. El temible Celtic va jugar desorientat, incapaç d'aguantar la pilota el mínim temps per crear joc. Va poder penjar dues pilotes a l'olla i gràcies. El Barça també es va esforçar molt en la pressió. Ben col.locats al camp, i molt junts, els blaugranes van barrar el pas al migcamp. Només es va jugar al del Celtic, que no es va adonar de res.

FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit