Les disputes per l'aigua entre cosins més o menys llunyans (Múrcia contra Catalunya, Aragó contra València...) comencen a donar pas a les baralles entre germans. La crítica situació dels pantans catalans (les reserves estan al 22% de la capacitat) ha desencadenat els primers retrets entre comarques i les primeres protestes de regants de Lleida, descoberts de sobte per l'àrea metropolitana de Barcelona com els grans consumidors d'aigua. La tensió és creixent.
El clímax el va protagonitzar ahir la Diputació de Girona, que, en una moció subscrita pel PSC, CiU i ERC, va exigir a la Generalitat la publicació del "balanç hídric" del Ter. ¿El propòsit? Subratllar que és un riu explotat per Barcelona més enllà del que és ecològicament suportable.
El 1959, es va concedir a l'àrea de Barcelona un transvasament de fins a vuit metres cúbics per segon procedents del Ter, però es va condicionar aquest volum al fet que els regants i els domicilis particulars de Girona i la Costa Brava no se'n ressentissin. També hi havia la condició que el riu disposés d'un cabal mínim de tres metres cúbics per segon. Menys seria ecològicament perjudicial. Aquesta última premissa, per exemple, "no es compleix durant gran part de l'any", van denunciar ahir els grups polítics firmants de la moció.
Van anar més enllà. Van reclamar que l'aigua de les noves dessalinitzadores en projecte a Catalunya tingui com a primera meta, després de la posada en marxa, recuperar el cabal del Ter. La moció, en definitiva, suposa un abans i un després en les relacions entre comarques catalanes per culpa de l'escassetat d'aigua.
-Se barallen dos i paga lo que fa tres: l'Ebre ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada