Catalunya recorda els tràgics bombardejos del 1938

Des que el 1979 el polític, advocat i historiador Josep Benet va començar a reclamar que s’erigís a Barcelona un monument a les víctimes dels bombardejos feixistes fins que aquest es va erigir ara fa 5 anys, el març del 2003, en van passar 17 d’ajuntaments democràtics desmemoriats. El mateix Josep Benet, que està en un delicat estat de salut, relata aquest oblit al primer volum de les seves memòries, Temps d’esperança i d’aprenentatge (1920-1936), que la setmana que ve serà a les llibreries amb el segell d’Edicions 62.

I si Barcelona només molt recentment ha començat a fer memòria de les víctimes de la guerra, el mateix ha passat amb Catalunya. “Tenim un dèficit històric i un deute pendent”, va reconèixer ahir el conseller d’Interior, Joan Saura, impulsor del Memorial Democràtic, en un acte al Palau de la Generalitat amb testimonis dels bombardejos i alcaldes de ciutats atacades per l’aviació feixista italiana i alemanya durant la Guerra Civil. Si l’acte arriba a trigar uns anys més, haurien estat molts menys els avis –nens i joves en els moments dels fets– que ahir omplien de gom a gom l’auditori i una sala annexa.

El més citat de l’acte va ser el polític conservador Winston Churchill; en concret, les paraules que va adreçar als seus conciutadans durant els blits aeris nazis sobre Anglaterra: “No vull menysvalorar la severitat del càstig que cau sobre vosaltres, però confio que els nostres ciutadans seran capaços de resistir com ho va fer el valent poble de Barcelona”, uns mots que no van quedar registrats al diari de sessions dels Comuns per pressions diplomàtiques espanyoles, però de les quals n’ha quedat constància oral. I unes paraules que Josep Benet havia demanat que quedessin gravades al monument, on efectivament... no hi són! Per cert, ¿algú sap on és l’escultura feta per l’artista Margarida Andreu? Doncs davant del cinema Coliseum, allí on el 17 de març de 1938 una de les bombes llançades des dels Savoia S-79 italians va fer esclatar un camió carregat de trilita i va provocar una massacre. El lloc és tan simbòlic com inadequat: ningú no hi para atenció. Tan poc conegut és, que ahir l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ni tan sols el va esmentar. Tampoc no ho van fer Joan Saura ni l’historiador Joan Villarroya, autor de l’estudi més detallat sobre els bombardejos de la ciutat. “Barcelona i Catalunya vam ser banc de proves de la guerra total”, va dir Hereu, que, com Saura, va vincular el record dels bombardejos amb el desig d’una ciutat i un país que volen ser emblema de la pau al món. Idèntic desig va expressar, en nom de les víctimes, Núria Pi i Sunyer, filla del qui va ser alcalde de Barcelona i conseller de Cultura de la Generalitat republicana. Núria Pi i Sunyer, que, a l’exili, també va viure els atacs aeris sobre Londres, va demanar que cap carrer o plaça recordi els qui van portar el terror sobre Catalunya. A l’acte també hi van intervenir els alcaldes de Flix, Pere Muñoz, i de Figueres, Santi Vila, dues de les més de 140 poblacions catalanes bombardejades durant la guerra.

Bloc de Pere Muñoz: EL DIA 17 VAIG AL PALAU DE LA GENERALITAT

Bloc de Pere Muñoz: RECORD DEL 17 DE MARÇ DEL 1938

Barcelona, monument a las víctimes del terrorisme franquista davant del Cinema Coliseum.