Tota persona que desitgi disciplinar-se ha de complir una sèrie de requisits: ser major d'edat, baró i disposar d'un certificat del seu rector, que acrediti el seu sentit cristià i la seva bona fe. Una vegada complerts aquests, acudirà a la seu on se li assignarà un acompanyant, germà de la confraria, que li servirà de guia, ajuda, consell i protecció, durant el temps de la seva penitència. Ja vestit amb l'hàbit, acudirà a la processó o a l'Hora Santa, s'agenollarà davant el pas al que hagi fet l'ofrena (generalment davant "la Dolorosa" o davant el "Monument" a l'església), resarà una oració i, al posar-se en peus, l'acompanyant li retirarà la capa dels muscles i li obrirà l'obertura de l'esquena. El disciplinant agafarà la madeixa per l'empunyadura amb les dues mans i, balancejant-la entre les cames, es colpejarà l'esquena per sobre del muscle alternativament, a esquerra i dreta, durant un temps variable segons cada disciplinant, però que sol ser uns 20 minuts i entre 800 i 1.000 colps, fins que l'acompanyant i el pràctic decideixin quan és el moment de ser punxat.
Arribat aquest moment, s'inclinarà i col·locarà el cap entre les cames del pràctic, que li colpejarà lleument tres vegades cada costat de l'esquena, en la zona lumbar, perquè brolli una mica de sang, que eviti molèsties posteriors, però mai per a mortificar més o augmentar el sofriment. Després es colpejarà 15 o 20 vegades més. L'utensili que tradicionalment s'utilitza per a "picar" es denomina "esponja" i consisteix en una bola de cera verge amb 6 cristalls incrustats de dos en dos, de manera que cada disciplinant rebrà 12 punxades.
Finalitzada la penitència, disciplinant i acompanyant tornen a la confraria on el practicant, amb meticulositat, li renta i guareix les petites ferides amb aigua de romaní.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada