14 A: Monarquies en qüestió

El 14 d'abril de fa setanta-set anys Francesc Macià va proclamar a Barcelona la República catalana, que al cap de tres dies es va substituir per la recuperació de la Generalitat. Poques hores després el president en funcions espanyol, Niceto Alcalá-Zamora, també va declarar la Segona República. Totes dues proclamacions van ser conseqüència directa de l'aclaparadora victòria dels partits republicans a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, i van posar fi al regnat d'Alfons XIII. Amb tot, la dictadura franquista, primer, i la imposició el 1975 de Joan Carles I com a cap de l'estat en substitució de Francisco Franco va estroncar el procés republicà a l'estat. I això que, actualment, les repúbliques (presidencialistes o parlamentàries) són majoritàries a tot el món. I la llista continua creixent.

Aquests dies, justament, es viu un procés de pas de monarquia a república al Nepal, on de les eleccions de dijous passat ha de sorgir una assemblea constituent que transformi l'única monarquia hindú del planeta en una república. El braç polític de la guerrilla maoista pot liderar aquest procés, segons els primers resultats. De moment, la web del rei ja ha començat a canviar... Una altra monarquia qüestionada és la britànica. Dins la Commonwealth, la comunitat internacional formada per cinquanta-tres estats independents que comparteixen lligams històrics amb la Gran Bretanya, sols setze membres mantenen la reina Elisabet II com a cap d'estat. I no tots de bon grat. Al grup de Commonwealth Realms, com són coneguts aquests setze estats, Austràlia, el Canadà (especialment al Quebec, on fins i tot hi ha derivacions vexil·lològiques d'aquest debat), Barbados, Jamaica i Nova Zelanda és on més pressió social hi ha per tallar lligams amb la monarquia britànica i constituir-se en repúbliques, malgrat el suposat encariment de la mesura. A Austràlia es va arribar a convocar un referèndum, el novembre de 1999, per preguntar sobre la continuïtat de la reina com a cap de l'estat, però el 45% dels vots partidaris de la república no van ser suficients per fer passar aquest immens país al cantó de la vintena d'estats de la Commonwealth que ja han fet fora de la constitució Elisabet II. A Barbados també hi ha previst ben aviat un referèndum sobre la qüestió.

Els vents antimonàrquics als Commonwealth Realms tenen un reflex fins i tot a la mateixa Gran Bretanya, on hi ha força veus contràries al manteniment de la monarquia.