"Passejava amb dos amics - el sol es ponia - el cel, de cop i volta, es tornava vermell - jo em vaig aturar, mort de cansament, em vaig recolzar en una barana - sang i llengües de foc amenaçaven sobre el fiord blau fosc i la ciutat - els meus amics continuaven el passeig i jo continuava aturat al mateix lloc, tremolant d'ansietat - i sentia un crit infinit que travessava tota la naturalesa".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada