M'afegeixo a la majoria de paraules agraïdes, flors fresques damunt la tomba de Josep Benet: ha estat, és i serà un d'aquells mestres bàsics per a una Catalunya desfeta, esparracada, humiliada i muda (Pere Quart dixit) després de la guerra. L'advocat i historiador, que demostrava documentalment que Franco havia estat un criminal de guerra, es mereix tots els honors. Si torno a referir-m'hi és per insistir en la importància que el cerverí Benet donava a la Catalunya proletària. I ho dic ara quan expressions com moviment obrer sonen a música camp i proletariat a anacronisme, només aplicable a països del Tercer Món. Josep Benet la tenia molt present, aquesta Catalunya obrera, ja en el seu treball sobre Maragall i la Setmana Tràgica. Vull destacar també el llibre escrit amb Casimir Martí: El moviment obrer a Catalunya a mitjan segle XIX, del 1972. Hi trobem dades que et trenquen sobre l'esperança de vida dels obrers a Catalunya, sobre les malalties que patien, sobre la fam o l'alimentació escassa, de pa i sardines salades per esmorzar, fesols amb oli o escudella per dinar i patates amb oli per sopar, al llarg de la setmana, per enriquir els àpats dels caps de setmana amb carn de dissabte o escorrialles d'escorxador. Recordo Josep Benet en anys de Negra Nit, donant classes d'història del moviment obrer al Centre Social Almeda de Cornellà de Llobregat. I quan, poc després de les primeres eleccions locals, l'alcalde d'Abrera va ser ferit per les fuerzas del orden quan mirava de defensar una manifestació obrera, em va demanar que l'acompanyés al sanatori de Benicàssim, per visitar-lo abans de tornar a Tarragona al lliurament dels premis Rovira i Virgili. Que els fidels a la memòria de Benet no oblidin, sisplau, la memòria d'una Catalunya que fou capital del moviment obrer. I que l'any que ve celebrarà els cent anys de la Setmana Tràgica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada