Isabel-Clara Simó: En un camp de sègol

Si vostè és d'aquells que es preocupen per la llei i veu que hi ha presos allunyats de la seva família, com que viu en una democràcia, es pensa que ho pot dir en públic i fins i tot organitzar un cicle de conferències sobre el tema. Doncs creu-t'ho. Si és basc, no. L'acusaran de terrorista, encara que detesti les armes. Potser vostè és capellà i un dia va predicar la pau i la concòrdia entre els humans. No a Euskadi, perquè, encara que sigui pacifista, vostè està incitant els terroristes. Potser és esportista i en un triomf determinat s'embolicà amb la ikurriña i cridà "Gora Euskadi". Mal fet, perquè serà sospitós de terrorisme. Si vostè creu que cal una amnistia, que a l'Estat espanyol hi ha presos per la seva ideologia, doncs l'ha feta bona, perquè serà tractat amb tota la duresa de la llei (d'una llei contradictòria, car la carta magna diu que pot fer totes aquestes coses i més encara). Això està passant avui al País Basc: és l'extermini de les idees, amb l'aval teòric d'uns "guardians de la història" -com deia ahir, en un magnífic article, Oriol Junqueras- que criden amb potents altaveus que la pàtria és un mot que gaudeix de l'antiga llei del monopoli, i pertany només a Espanya: vostè no en té, de pàtria. ¿Cal estranyar-nos de la baixada i la confusió en què viu ara la dreta d'Euskadi? La desfeta de l'esquerra, l'aniquilació legal i judicial del pensament abertzale i, també, la gastada fórmula del tripartit del País Basc estan fent-hi estralls. De vegades em pregunto com pot sobreviure, com a país, el País Basc, i com pot sobreviure com a país Catalunya, amb les contradiccions internes, els actes de covardia, les fugides i els desconcerts que tenen els països vigilats. En un camp de sègol.