Els Segadors
La federació catalana vol pujar un altre esglaó després del Catalunya-Argentina d'aquest vespre al Camp Nou (0-1). Jordi Roche vol deixar al seu successor l'encàrrec de crear una Copa de les Nacions per al 2009. Juntament amb Euskadi, es buscarà un torneig en què es deixi d'un costat la festa, el sentiment i la reivindicació i comenci el futbol en estat pur i la competició. "Necessitem que la gent ens recolzi per aconseguir aquesta meta", ha sentenciat Pere Gratacós, un seleccionador que vol competir per uns punts, per una classificació, Perquè hi ha afició --42.380 espectadors han assistit al Camp Nou--, perquè aquí és l'esport rei i perquè la selecció ofereix qualitat malgrat les absències.
El Camp Nou s'ha convertit durant unes hores en una bombonera, com l'estadi del Boca. L'assumpte és que les pancartes, de tots colors i per a tots els gustos, han vestit i donat color a les grades. A l'enorme pancarta groga amb el lema "Independència Països Catalans", present a tots els partits de la selecció, se n'han sumat aquest vespre moltes més citant Quilmes, Rosario, Buenos Aires.
Els argentins han posat color, soroll, marxa i suport a la seva nacional mentre que els catalans han lluït milers d'estelades i s'han sumat a la festa argentina. Des dels "bosteros de València" fins "als pibes de Castefa". Això sí, també hi ha hagut suport als d'aquí. Com aquella pancarta que recolzava Triguero, anomenat Triguerinho, el golejador del Vilanova. O "La força d'un sentiment", aquella llegenda que uneix els periquitos, orgullosos al tenir nou jugadors del planter a la selecció.
Hi havia escenari, grada, festa. Hi havia l'Argentina, el millor rival, i es notava Catalunya, una selecció amb absències --Puyol, Oleguer, Jarque, Cesc, Xavi, Sergio García, Tamudo-- que ha donat guerra a la candidata a l'or olímpic. Gratacós s'ha envoltat d'un bon grup, d'uns jugadors amb molts minuts a les cames i bon ritme de competició. El tècnic ha volgut competir, que és el que desitja en un futur. Tal com ha dit Jordi Roche, el president de la catalana que avui ha presidit el seu últim partit, el 200 de la selecció, "s'ha de passar dels partits de sentiment als de competició".
Potser per això no han estat presents a la llotja el president del Barça, Joan Laporta, l'amfitrió, i el president de l'Espanyol, Daniel Sánchez Llibre. Aquesta ha estat la gran diferència entre els jugadors argentins i els catalans. Els sud-americans es preparen per a la cita olímpica mentre que els catalans només tornaran a jugar per Nadal.
Els Segadors
El Camp Nou s'ha convertit durant unes hores en una bombonera, com l'estadi del Boca. L'assumpte és que les pancartes, de tots colors i per a tots els gustos, han vestit i donat color a les grades. A l'enorme pancarta groga amb el lema "Independència Països Catalans", present a tots els partits de la selecció, se n'han sumat aquest vespre moltes més citant Quilmes, Rosario, Buenos Aires.
Els argentins han posat color, soroll, marxa i suport a la seva nacional mentre que els catalans han lluït milers d'estelades i s'han sumat a la festa argentina. Des dels "bosteros de València" fins "als pibes de Castefa". Això sí, també hi ha hagut suport als d'aquí. Com aquella pancarta que recolzava Triguero, anomenat Triguerinho, el golejador del Vilanova. O "La força d'un sentiment", aquella llegenda que uneix els periquitos, orgullosos al tenir nou jugadors del planter a la selecció.
Hi havia escenari, grada, festa. Hi havia l'Argentina, el millor rival, i es notava Catalunya, una selecció amb absències --Puyol, Oleguer, Jarque, Cesc, Xavi, Sergio García, Tamudo-- que ha donat guerra a la candidata a l'or olímpic. Gratacós s'ha envoltat d'un bon grup, d'uns jugadors amb molts minuts a les cames i bon ritme de competició. El tècnic ha volgut competir, que és el que desitja en un futur. Tal com ha dit Jordi Roche, el president de la catalana que avui ha presidit el seu últim partit, el 200 de la selecció, "s'ha de passar dels partits de sentiment als de competició".
Potser per això no han estat presents a la llotja el president del Barça, Joan Laporta, l'amfitrió, i el president de l'Espanyol, Daniel Sánchez Llibre. Aquesta ha estat la gran diferència entre els jugadors argentins i els catalans. Els sud-americans es preparen per a la cita olímpica mentre que els catalans només tornaran a jugar per Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada