Els flamencs del delta de l'Ebre van començar a criar un mes i mig més tard del que és habitual, quan ja gairebé ningú s'ho esperava, però després els resultats de l'aparellament han estat espectaculars. Segons el recompte facilitat ahir pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, un rècord de 2.454 parelles, aproximadament 600 més que en anys anteriors, s'han aparellat aquesta primavera al parc natural. A més, no ho han fet al lloc tradicional, sinó justament al costat. Serà per tant una temporada tardana i atípica, però a l'engròs.
Els resultats del cens procedeixen d'un vol fotogràfic realitzat el 28 de maig passat per tècnics del parc natural, amb el suport d'agents rurals de la Generalitat. Amb posterioritat, possiblement a principis d'agost, es realitzarà la tradicional campanya d'anellament dels polls acabats de néixer.
Els flamencs no han canviat la seva tendència a amuntegar-se en un espai reduït, però l'aparellament d'aquest any sorprèn per dos motius. En primer lloc, perquè s'ha produït a partir del mes de maig i de manera poc sincronitzada, cosa que significa que les cries naixeran en èpoques diferents; en segon lloc, perquè han post els ous en un dic de les salines de la Trinitat, a la Punta de la Banya, i no en una illa de la mateixa zona.
El perquè d'aquest comportament no és clar, assumeixen els tècnics. Una possibilitat, ja coneguda, és el vol a baixa altura que va realitzar una avioneta quan les aus iniciaven l'aparellament, encara que també hi podria haver influït la gran superpoblació d'aquest any. Al seu torn, l'augment del nombre de parelles es podria deure al fet que els flamencs no han criat aquest any a la llacuna de Fuente de Piedra (Màlaga), que és la reserva més gran de tot Europa. Alguns s'haurien desplaçat justament cap al delta de l'Ebre. Els temporals d'aquest any no semblen haver disminuït la seva capacitat reproductora.
El flamenc comú mediterrani o Phoenicopterus roseus és una espècie emblemàtica del delta de l'Ebre, l'únic lloc de Catalunya on es reprodueix. Al parc hi és present tot l'any, encara que amb grans fluctuacions depenent de l'estació (n'hi ha menys a l'hivern). Algunes cròniques indiquen que era una au reproductora abundant al segle XVI, però no hi ha constància fidedigna de la seva presència fins al 1970.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada