El 27 de juny del 1905 (14 de juny del calendari julià), els mariners del cuirassat Potemkin, atracat al port d'Odessa, es revolten perquè se'ls obliga a menjar una carn en descomposició. Una situació que s'afegeix a un llarg seguit de vexacions per part de les jerarquies militars. L'esclat transcendeix l'anècdota. La població civil se solidaritza amb els soldats amotinats. Exigeixen la millora de les condicions de vida, la fi de l'encariment dels aliments i més llibertat. La revolta s'estén a molts punts de Rússia, però Nicolau II no està disposat a fer cap concessió. L'okhrana (la policia tsarista) esclafa la protesta amb un bany de sang; la mateixa resposta que havia donat el diumenge 22 de gener del mateix any a una concentració pacífica davant del Palau d'Hivern. Preludis de l'aleshores inimaginable revolució d'octubre del 1917. El 1925, amb només 27 anys d'edat, Eisenstein plasmarà els fets en El cuirassat Potemkin, una de les obres mestres de la història del cinema. Rodada en tan sols 2 mesos, s'emmarca en l'expressionisme avantguardista dels anys vint.
I, de fet, els rostres desencaixats per l'horror i pel dolor són els grans protagonistes de la pel·lícula. En concret, esdevé immortal l'escena d'una mare que, en rebre l'impacte d'una bala, deixa anar el cotxet on porta un nadó. I les imatges del cotxet, que salta d'esglaó en esglaó per les escales del port, s'alternen amb les passes dels soldats, que disparen sense misericòrdia sobre la població.
I, precisament, segons aquest director: "Aquest film m'ha obligat a pensar de nou en el paper del primer pla (...), capaç de despertar en l'espectador la consciència i el sentiment del que és general (...) tot reconstruint el conjunt tan sols amb la representació d'una part".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada