Abertzales sense vot

L’ Ander seu en una de les set taules que hi ha dins l’herriko taberna del carrer Juan de Bilbao, al bell mig del casc antic de Sant Sebastià. Acompanya un pintxo de truita amb un cafè amb llet ben calent. Com la majoria de clients del local, amb prou feines supera la trentena, és veí de la capital donostiarra i simpatitza amb l’esquerra abertzale. “Estem obligats a pertànyer a un Estat que nega la paraula als milions de persones que viuen a Euskal Herria i el vot a milers d’independentistes bascos i navarresos. I si no combregues amb aquesta repressió tan democràtica que practiquen des de Madrid, resulta que ets un radical, un delinqüent, un terrorista”. L’Ander parla clar, però no alt. I això, en un país d’entranyables cridaners, no és habitual.

Mossega el pintxo i continua. “Aquest local l’han escorcollat de males maneres i l’han clausurat tota una temporada perquè ho ha ordenat algun jutge espanyol. I que jo sàpiga, no hi ha hagut cap condemna. A Acció Nacionalista Basca (ANB) i al Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) els han suspès les activitats i no es podran presentar a unes eleccions. I tampoc s’ha celebrat cap judici. ¿Sorprèn a algú que molts no estiguem disposats a acceptar aquest joc?”, pregunta l’Ander. Pregunta per a ell: ¿i el rebuig als poders legislatiu i judicial espanyols ha de ser violent? “Ja hem vist on porta intentar dialogar amb l’Estat espanyol... a la presó. Jo en les pròximes autonòmiques no tindré opció de votar un partit que em representi, perquè l’hauran il·legalitzat. Tampoc tinc opció d’anar a les urnes per dir que no vull pertànyer a Espanya. Ja m’explicaràs quina opció em queda a mi i als molts que estan en la meva situació”. Silenci. De fons una peça de rock en euskera. Dues Anes seuen a la mateixa taula. Una davant de l’altra. Comparteixen nom, calimotxo de litre i somriures. També son simpatitzants de l’esquerra abertzale, però per a elles la violència no és la solució. Puntualització: “Ni la d’ETA ni la de la policia espanyola”. Tenen coneguts que han passat per alguna comissaria i no n’expliquen precisament meravelles. Totes dues donen per fet que no podran votar en les pròximes cites electorals i que hauran de seguir convivint amb el conflicte. Res de nou, quan van néixer “la situació era més o menys la mateixa; més dura, però similar”. PNB o PSE, berdin da.

¿Millor que continuï governant el PNB o que agafi les regnes el PSE-PSOE? “Ens és igual [berdin da]. Al final no canvia res. El problema és seguir dins l’Estat espanyol, repressió rere repressió”, subratllen totes dues joves. ¿La manca de líders en llibertat fa que l’esquerra abertzale vagi a la deriva? “Sí que és un problema, però ja hi estem acostumats. Això sí, ara aquí s’observa que la gent parla cada vegada menys del tema perquè no hi veu sortida, a aquesta situació. La gent està cansada”. Arnaldo Otegi surt de la presó al setembre... “Otegi ja no hi pinta res. Va creure en els socialistes i ja veus on ha acabat. No es pot dialogar amb Espanya! Ells van a fotre’ns. Cal algú més dur que Otegi”, sentencia un tipus amb cara de pocs amics que seu a la taula del costat.

Rere la barra un cambrer amb llarga cabellera, ampolles d’alcohol i camisetes i adhesius d’esquerres i abertzales. Sobre la barra, penjant del sostre, diverses fotografies de dirigents de Batasuna i d’etarres, veïns de Sant Sebastià, que estan entre reixes: Joseba Álvarez, Iñaki de Juana Chaos, Iñigo Albisu, Valentín Lasarte... Prohibit fotografiar-los. La càmera, al carrer, a apuntar la ikurriña i l’arrano beltza (l’àguila negra que utilitza l’esquerra abertzale com a símbol d’Euskal Herria) que adornen la façana. Abans de marxar, un altre dels clients que opta per no donar el nom hi diu la seva: “Si els espanyols realment volen acabar amb el conflicte basc, que preguntin a la gent d’Euskal Herria. Fins que no ens deixin decidir el nostre futur –i no em refereixo a consultes idiotes com la d’Ibarretxe, sinó a un referèndum d’autodeterminació–, aquí hi haurà conflicte. Per molt que no ens deixin votar o que ens empresonin”. Una peça ska en euskera comença a sonar. El conflicte continua.

Otegi deixarà la política activa quan surti de la presó El líder abertzale, Arnaldo Otegi, ha comunicat al seu entorn més proper que quan surti de la presó, a principis de setembre, no es reincorporarà a la política activa. El portaveu de Batasuna està complint una condemna de 15 mesos de presó imposada per l’Audiència Nacional per participar en un homenatge, el 7 de juny de 2007, al dirigent etarra José Miguel Beñarán, assassinat per l’extrema dreta.

Otegi formava part de l’aparell político-militar de la banda i des del 1998 ha estat al capdavant del sector que defensa el final dialogat de la banda i va negociar primer amb els partits nacionalistes i després amb el Govern central. Aquesta postura no és compartida per la cúpula directiva etarra, radicalitzada després de la treva, pel que tot sembla apuntar que, amb la sortida de la presó, Otegi renunciarà a la primera línia política.

El dirigent abertzale sempre ha estat partidari de resoldre els punts de vista discordants de manera interna pel que no s’espera cap declaració al respecte de la seva vida política quan recuperi la llibertat. Otegi es va mostrar molt crític tant de la ruptura de la treva el juny de 2007 com de l’assassinat d’Isaías Carrasco a les portes dels comicis del 9 de març.