Avui s'acaba el termini que els partits flamencs havien donat als valons per a arribar a un acord sobre una reforma en profunditat de l'estat federal.
El principal punt de discussió és el districte electoral de Brussel·les-Hal-Vilvoorde, que aixeca passions tant a Valònia com a Flandes. Brussel·les-Hal-Vilvoorde és una circumscripció electoral belga formada per dinou municipis de la regió Brussel·les-capital i per trenta-cinc municipis de la regió de Flandes. Però en sis d'aquests municipis de la regió flamenca, tots limítrofs amb la regió de Brussel·les-capital, una bona part de la població és francòfona i pot votar candidats francòfons que es presenten a la regió bilingüe de Brussel·les-capital. Això és un fet excepcional a Bèlgica, perquè els pactes d'estat entre valons i flamencs estableixen que cada regió sols pot votar membres de la seva comunitat, tret de Brussel·les, que és bilingüe.
Els flamencs, doncs, volen partir el districte electoral, perquè els votants francòfons de Flandes no puguin votar diputats francòfons, de la mateixa manera que els flamencs de Valònia no poden elegir diputats flamencs.
Els partits valons no hi estan d'acord i proposen que els sis municipis on una bona part de la població és francòfona passin a ser oficialment bilingües, com la regió de Brussel·les-capital, i addueixen que són els flamencs de la regió Brussel·les-capital els privilegiats, perquè tenen la llengua oficialment reconeguda, quan és una zona de clara majoria francòfona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada