Roc Llop va estudiar al col·legi de Miravet fins que es va traslladar a Tarragona, on va estudiar magisteri. Però tot i no haver-hi viscut gaires anys, Roc Llop no va oblidar mai els seus orígens ebrencs i sempre va trobar l'excusa per parlar del seu poble natal. Així, els autors del llibre destaquen les poesies que dedica al Cap de la Vila, a la costa de Riago, al «castell moresc templer» –que és com ell es refereix al castell de Miravet– i, en algun cas, fins i tot als llocs de record de la seva infantesa. El desembre de 1968, escriu A Miravet d'Ebre, subtitulat La costa de Riago, que és el nom d'un camí costerut i empedrat que baixa fins al riu Ebre. En aquest poema deliciós descriu fidelment uns records d'infantesa: ell pujant per la costa cap al poble amb un feix de llenya a l'espatlla que portava a la seva àvia perquè anés escalfant la casa, mentre la mare rentava la roba («la roba dels rics rentava») a la vora del riu i el pare pescava. Josep M. Sáez i Emigdi Subirats expliquen que Llop va enviar el poema a Maria Teresa Griñó, una altra miravetana que també es va veure oblidada a agafar el camí de l'exili pel fet de pertànyer a una família d'esquerres. Als anys vuitanta, Griñó va fer publicar a la revista local La Sanaqueta el poema de Llop. I a finals de la dècada de 1990, el mateix poema va passar a formar part d'una placa commemorativa a l'indret esmentat, com a mostra d'homenatge pòstum «a l'il·lustre escriptor i professor, narrador de les penúries de l'exili, polític anarquista, fill de Miravet».
Roc Llop: La costa de Riago.
L'exili d'un poeta miravetà
VilaWeb/ElPunt: Una biografia rescata de l'oblit la figura i l'obra de l'escriptor miravetà Roc Llop i Convalia
Roc Llop va estudiar al col·legi de Miravet fins que es va traslladar a Tarragona, on va estudiar magisteri. Però tot i no haver-hi viscut gaires anys, Roc Llop no va oblidar mai els seus orígens ebrencs i sempre va trobar l'excusa per parlar del seu poble natal. Així, els autors del llibre destaquen les poesies que dedica al Cap de la Vila, a la costa de Riago, al «castell moresc templer» –que és com ell es refereix al castell de Miravet– i, en algun cas, fins i tot als llocs de record de la seva infantesa. El desembre de 1968, escriu A Miravet d'Ebre, subtitulat La costa de Riago, que és el nom d'un camí costerut i empedrat que baixa fins al riu Ebre. En aquest poema deliciós descriu fidelment uns records d'infantesa: ell pujant per la costa cap al poble amb un feix de llenya a l'espatlla que portava a la seva àvia perquè anés escalfant la casa, mentre la mare rentava la roba («la roba dels rics rentava») a la vora del riu i el pare pescava. Josep M. Sáez i Emigdi Subirats expliquen que Llop va enviar el poema a Maria Teresa Griñó, una altra miravetana que també es va veure oblidada a agafar el camí de l'exili pel fet de pertànyer a una família d'esquerres. Als anys vuitanta, Griñó va fer publicar a la revista local La Sanaqueta el poema de Llop. I a finals de la dècada de 1990, el mateix poema va passar a formar part d'una placa commemorativa a l'indret esmentat, com a mostra d'homenatge pòstum «a l'il·lustre escriptor i professor, narrador de les penúries de l'exili, polític anarquista, fill de Miravet».
Roc Llop: La costa de Riago.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada