Puyal 041008
Estaven sortint de l'hotel en l'autocar i han encaixat un gol; als vestidors, mentre es canviaven de roba, han rebut el segon, i quan posaven per als fotògrafs, ha entrat el tercer.
No havia començat el partit i l'Atlètic ja perdia per 3-0. Quan l’equip matalasser li ha pres les mesures al camp i alguns --no tots-- dels seus jugadors treien les primeres gotes de suor, el marcador lluïa un espectacular 5-1. Ni mitja hora havia transcorregut. Exactament 27 minuts.
Una autèntica i pura obra d'art. Un succés antològic s'ha viscut aquesta nit al Camp Nou. No ha estat cap rècord perquè el Barça de Johan Cruyff va aconseguir el 2 d'octubre de 1988 tres gols en set minuts. Un minut menys que els vuit que ha necessitat el de Guardiola aquesta nit en un inici de partit apoteòsic i memorable. Digne de DVD. No han passat ni dos mesos i el projecte de Pep ja té un document històric i inoblidable. Potser ja es poden veure aquests 8 minuts al Youtube.
Encara que, ben mirat, val la pena veure tota la primera meitat. Perquè als cinc gols del Barça, i a un de l'Atlètic --Maxi ha aprofitat l'únic error blaugrana i s'ha lesionat al marcar--, s'hi ha d'afegir un gol anul·lat a Gudjohnsen, dos xuts al pal d'Iniesta i dues galopades de Messi que no ha transformat davant Coupet perquè, precisament, el Barça ja en tenia cinc. Per un excés de confiança i de relaxació.
L'afició s'ha posat dempeus quan Iturralde ha xiulat el descans. Rendida. Extasiada, però sense treure els mocadors blancs de reconeixement, admiració i alegria que mereixien els seus nois, com si encara tingués en el record que els mocadors només servissin per protestar. Com fins fa poc.
Al Barça, que ja va embalat amb sis victòries consecutives, li ha sortit tot aquesta nit. Ha posat en franquícia el marcador amb un córner que ha pentinat Márquez, un penal llançat per Etoo i una falta que ha executat Messi. Tres de tres a pilota parada. I això descompon a qualsevol. Fins i tot l'Atlètic, que venia crescut i creient-se ja un equip fiable. S'ha endut una pallissa. En els excelsos 27 minuts inicials havia encaixat tants gols com en les cinc jornades anteriors.
Tan descompost ha quedat l'Atlètic que semblava jugar amb set o vuit jugadors. En realitat, no n'hi ha hagut més que correguessin darrere de la pilota. Un cromo, una vergonya ha estat l'equip de Javier Aguirre, que tindrà el dubtós honor d'haver rebut la humiliació d'aquesta nit, i el 0-6 del Calderón de fa dues temporades. Ningú com ell ha patit els elèctrics duels entre blaugranes i matalassers, que han quedat sublimats per obra i gràcia dels locals. Els 3,7 gols de mitjana d'aquests partits han quedat superats abans del quart d'hora.
Sobra dir que, a efectes d'emoció, la segona meitat no ha tingut història. Però no ha sobrat. Ni de bon tros. Ha estat un dia per disfrutar. Per a acomodar-se a la butaca. O al sofà de casa. Després dels gols, després d'una exhibició demolidora a l'àrea de Coupet, un pobre ninot abandonat pels seus i sacsejat pels culers, ha estat el moment de contemplar la bellesa del futbol del Barça. Prodigiós en velocitat, en precisió, en fermesa, en sentit comú... Ha estat el segon 6-1 de la Lliga. Si el primer, al camp de l'Sporting, va deixar per a alguns diversos interrogants oberts per la feblesa dels locals, el d'aquesta nit, davant el gran Atlètic que proclamaven des de Madrid, ja mereix bastant més crèdit.
Només ha marcat Henry a la represa, poc després que substituís Etoo, per participar en el festival. Però ha estat perquè l'onze de Guardiola ja no ha buscat amb tant afany el marc blanc-i-vermell. La carnisseria ja s'havia consumat, i Guardiola ha anat fomentant homenatges d'aplaudiments en els canvis. Se n'han anat alguns dels herois, però altres, com Gudjohnsen, magnífic, Márquez i el fiable Iniesta han seguit al camp. Sense esgotar-se. Passant-se la pilota d'un costat a un altre, jugant i disfrutant de l'Atlètic sense castigar-lo més. Per cert, sembla que Sergio Agüero, el gran Kun, ha estat al Camp Nou.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del millor partit.
Puyal 041008
No havia començat el partit i l'Atlètic ja perdia per 3-0. Quan l’equip matalasser li ha pres les mesures al camp i alguns --no tots-- dels seus jugadors treien les primeres gotes de suor, el marcador lluïa un espectacular 5-1. Ni mitja hora havia transcorregut. Exactament 27 minuts.
Una autèntica i pura obra d'art. Un succés antològic s'ha viscut aquesta nit al Camp Nou. No ha estat cap rècord perquè el Barça de Johan Cruyff va aconseguir el 2 d'octubre de 1988 tres gols en set minuts. Un minut menys que els vuit que ha necessitat el de Guardiola aquesta nit en un inici de partit apoteòsic i memorable. Digne de DVD. No han passat ni dos mesos i el projecte de Pep ja té un document històric i inoblidable. Potser ja es poden veure aquests 8 minuts al Youtube.
Encara que, ben mirat, val la pena veure tota la primera meitat. Perquè als cinc gols del Barça, i a un de l'Atlètic --Maxi ha aprofitat l'únic error blaugrana i s'ha lesionat al marcar--, s'hi ha d'afegir un gol anul·lat a Gudjohnsen, dos xuts al pal d'Iniesta i dues galopades de Messi que no ha transformat davant Coupet perquè, precisament, el Barça ja en tenia cinc. Per un excés de confiança i de relaxació.
L'afició s'ha posat dempeus quan Iturralde ha xiulat el descans. Rendida. Extasiada, però sense treure els mocadors blancs de reconeixement, admiració i alegria que mereixien els seus nois, com si encara tingués en el record que els mocadors només servissin per protestar. Com fins fa poc.
Al Barça, que ja va embalat amb sis victòries consecutives, li ha sortit tot aquesta nit. Ha posat en franquícia el marcador amb un córner que ha pentinat Márquez, un penal llançat per Etoo i una falta que ha executat Messi. Tres de tres a pilota parada. I això descompon a qualsevol. Fins i tot l'Atlètic, que venia crescut i creient-se ja un equip fiable. S'ha endut una pallissa. En els excelsos 27 minuts inicials havia encaixat tants gols com en les cinc jornades anteriors.
Tan descompost ha quedat l'Atlètic que semblava jugar amb set o vuit jugadors. En realitat, no n'hi ha hagut més que correguessin darrere de la pilota. Un cromo, una vergonya ha estat l'equip de Javier Aguirre, que tindrà el dubtós honor d'haver rebut la humiliació d'aquesta nit, i el 0-6 del Calderón de fa dues temporades. Ningú com ell ha patit els elèctrics duels entre blaugranes i matalassers, que han quedat sublimats per obra i gràcia dels locals. Els 3,7 gols de mitjana d'aquests partits han quedat superats abans del quart d'hora.
Sobra dir que, a efectes d'emoció, la segona meitat no ha tingut història. Però no ha sobrat. Ni de bon tros. Ha estat un dia per disfrutar. Per a acomodar-se a la butaca. O al sofà de casa. Després dels gols, després d'una exhibició demolidora a l'àrea de Coupet, un pobre ninot abandonat pels seus i sacsejat pels culers, ha estat el moment de contemplar la bellesa del futbol del Barça. Prodigiós en velocitat, en precisió, en fermesa, en sentit comú... Ha estat el segon 6-1 de la Lliga. Si el primer, al camp de l'Sporting, va deixar per a alguns diversos interrogants oberts per la feblesa dels locals, el d'aquesta nit, davant el gran Atlètic que proclamaven des de Madrid, ja mereix bastant més crèdit.
Només ha marcat Henry a la represa, poc després que substituís Etoo, per participar en el festival. Però ha estat perquè l'onze de Guardiola ja no ha buscat amb tant afany el marc blanc-i-vermell. La carnisseria ja s'havia consumat, i Guardiola ha anat fomentant homenatges d'aplaudiments en els canvis. Se n'han anat alguns dels herois, però altres, com Gudjohnsen, magnífic, Márquez i el fiable Iniesta han seguit al camp. Sense esgotar-se. Passant-se la pilota d'un costat a un altre, jugant i disfrutant de l'Atlètic sense castigar-lo més. Per cert, sembla que Sergio Agüero, el gran Kun, ha estat al Camp Nou.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del millor partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada