25 d’octubre, 2008
Isabel-Clara Simó: Per riure una miqueta
Aquesta ha estat la setmana dels disbarats. Us en cito uns quants, per al vostre esbarjo. Colin Powell (sí senyor, el que va "aportar proves" de les armes de destrucció massiva) s'ha decantat per Obama, candidat del partit contrari; hi ha qui corre molt a salvar la roba. El senyor Rajoy ha dit que amb els pressupostos de l'Estat hi sortiran perdent "los vascos y los españoles"; uau! són pobles diferents, per a don Mariano! La reina d'Anglaterra ha perdut amb la crisi 47,5 milions de lliures, cosa que ens demostra la fragilitat de la monarquia; Faruk deia que d'aquí a pocs (?) anys només quedarà la monarquia d'Anglaterra i els quatre reis de la baralla; doncs mira, potser ni això. Aznar ha dit que, si no saps res d'ecologia, no en parlis; ben dit, estadista! Però, per què vostè va parlar tant de l'Iraq? Una d'inquietant: Bono, el president del Parlament espanyol (sí home, aquell que tomba els acords dels Parlaments basc i català en nom de la democràcia), s'ha posat Botox facial, després de l'implant capil·lar, per estar més guapo (!?).
La Crida torna a funcionar, però aquest cop en silenci. Haider va morir borratxo i ara diuen si era homosexual, dos pecats mortals per a l'extrema dreta. Obama ha agafat com a emblema el burro català; tinc la sospita que sense contrapartides. Una d'impactant: cap tripulant d'un vol d'Air Berlin (sí dona, els poliglots aquells) Santiago de Compostel·la - Palma de Mallorca, sabia un borrall d'espanyol; tampoc de gallec ni de català. I el millor: el PP de València ha aprovat una ponència per la qual protegiran els militants acusats de corrupció: Carlos Fabra, pendent de judici per nou delictes, ha manifestat la seva immensa alegria. Tot és autèntic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Bon post. m'ha fet somriure la manera d'exposar-ho.
Publica un comentari a l'entrada