Com que els del PP no tenen humoristes (l'estètica continua sent d'esquerres, estimats neocon), no poden fer un DVD amb les declaracions de ZP el darrer mes: des de negar la crisi fins a regalar diners a tothom, i acabar confessant que el 2011 ja veurem. Sumant-hi el més colossal dels incompliments de promeses, que és el de l'Estatut de Catalunya, que no serveix de res, ni netejat, manipulat, retallat i fet una pelleringa. Ara: el seu millor moment és quan va definir Patxi López com un mur contra el qual s'estavella el terrorisme (sic).
A l'altre costat, tenim el Madridgate, que és una sarsuela que haurien de representar tots els teatres lírics espanyols. El més commovedor, però, ha estat la intervenció de Rajoy al congrés del PP, on ha fet unes preguntes que jo, al menjador de casa, creia que eren un gag del Polònia: ha preguntat si els militants saben que primer és el partit que no pas la seva carrera, i si no saben que primer és Espanya i després l'estratègia de partit.
Jo li ho contestaré, ja que es veu que les preguntes han caigut en el buit, i ho faré sense necessitat de tenir carnet ni del PP ni de cap altre partit. Doncs miri, don Mariano, per a qualsevol militant està molt per sobre, a miríades de distància, la seva ambició personal que el partit sencer (mira quin bell oxímoron), i el partit és la plataforma de llançament; és a dir: el partit és el mitjà, i el fi, tenir un bon sou i una quota de poder. Pel que fa al partit, Espanya i, si pot ser, el terrorisme, i la immoralitat de la llei de partits i qualsevol martingala, són el mitjà per obtenir la Moncloa. I no es pensi que a Catalunya va gaire diferent, car s'acostuma a tenir en una butxaca la cartera i a l'altra la pàtria. "Honi soit"?
Com que els del PP no tenen humoristes (l'estètica continua sent d'esquerres, estimats neocon), no poden fer un DVD amb les declaracions de ZP el darrer mes: des de negar la crisi fins a regalar diners a tothom, i acabar confessant que el 2011 ja veurem. Sumant-hi el més colossal dels incompliments de promeses, que és el de l'Estatut de Catalunya, que no serveix de res, ni netejat, manipulat, retallat i fet una pelleringa. Ara: el seu millor moment és quan va definir Patxi López com un mur contra el qual s'estavella el terrorisme (sic).
A l'altre costat, tenim el Madridgate, que és una sarsuela que haurien de representar tots els teatres lírics espanyols. El més commovedor, però, ha estat la intervenció de Rajoy al congrés del PP, on ha fet unes preguntes que jo, al menjador de casa, creia que eren un gag del Polònia: ha preguntat si els militants saben que primer és el partit que no pas la seva carrera, i si no saben que primer és Espanya i després l'estratègia de partit.
Jo li ho contestaré, ja que es veu que les preguntes han caigut en el buit, i ho faré sense necessitat de tenir carnet ni del PP ni de cap altre partit. Doncs miri, don Mariano, per a qualsevol militant està molt per sobre, a miríades de distància, la seva ambició personal que el partit sencer (mira quin bell oxímoron), i el partit és la plataforma de llançament; és a dir: el partit és el mitjà, i el fi, tenir un bon sou i una quota de poder. Pel que fa al partit, Espanya i, si pot ser, el terrorisme, i la immoralitat de la llei de partits i qualsevol martingala, són el mitjà per obtenir la Moncloa. I no es pensi que a Catalunya va gaire diferent, car s'acostuma a tenir en una butxaca la cartera i a l'altra la pàtria. "Honi soit"?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada