El 9 de gener del 1776, l'intel·lectual anglès Thomas Paine publica, anònimament, Common sense, un escrit a favor del dret de separar-se del Regne Unit. Aquest document influirà decisivament en la posterior Declaració d'Independència dels Estats Units.
Després de la guerra, Paine torna a Anglaterra, on publica Els drets de l'home (1791). Un veritable èxit de vendes amb centenars de milers de lectors vinculats a les associacions radicals democràtiques, favorables als principis de la Revolució Francesa. La reacció, però, no es fa esperar. Els seus llibres són cremats públicament i es veu obligat a fugir a França. Sigui com sigui, Paine és un home valent i conseqüent amb els seus ideals, de tal manera que és empresonat per haver denunciat els excessos del terror revolucionari. I, de fet, tan sols la caiguda de Robespierre li estalvia el pas per la guillotina.
Durant el seu empresonament, comença a redactar L'edat de la raó (publicada el 1794), en què defensa unes posicions deistes contràries a qualsevol tipus de religió revelada: "La veritable paraula de Déu és el Món i no cap text sagrat"; "Déu és veritat moral i no pas misteri o obscuritat"; "El nostre deure és actuar amb justícia, estimar la misericòrdia i intentar fer feliços els nostres germans". I, d'altra banda, a Justícia Agrària (1797), es mostra partidari d'un repartiment equitatiu dels recursos naturals i de la implementació d'un sistema de pensions per a la vellesa. Unes tesis que topen amb les inèrcies pròpies de la religiositat i del liberalisme econòmic conservador dels Estats Units.
Tal com va afirmar Ciceró, "la veritat es corromp tant amb la mentida com amb el silenci". I la trajectòria vital de Thomas Paine exemplifica que el camí del rigor intel·lectual, de l'honestedat moral i del coratge polític no ha estat mai fàcil.
El 9 de gener del 1776, l'intel·lectual anglès Thomas Paine publica, anònimament, Common sense, un escrit a favor del dret de separar-se del Regne Unit. Aquest document influirà decisivament en la posterior Declaració d'Independència dels Estats Units.
Després de la guerra, Paine torna a Anglaterra, on publica Els drets de l'home (1791). Un veritable èxit de vendes amb centenars de milers de lectors vinculats a les associacions radicals democràtiques, favorables als principis de la Revolució Francesa. La reacció, però, no es fa esperar. Els seus llibres són cremats públicament i es veu obligat a fugir a França. Sigui com sigui, Paine és un home valent i conseqüent amb els seus ideals, de tal manera que és empresonat per haver denunciat els excessos del terror revolucionari. I, de fet, tan sols la caiguda de Robespierre li estalvia el pas per la guillotina.
Durant el seu empresonament, comença a redactar L'edat de la raó (publicada el 1794), en què defensa unes posicions deistes contràries a qualsevol tipus de religió revelada: "La veritable paraula de Déu és el Món i no cap text sagrat"; "Déu és veritat moral i no pas misteri o obscuritat"; "El nostre deure és actuar amb justícia, estimar la misericòrdia i intentar fer feliços els nostres germans". I, d'altra banda, a Justícia Agrària (1797), es mostra partidari d'un repartiment equitatiu dels recursos naturals i de la implementació d'un sistema de pensions per a la vellesa. Unes tesis que topen amb les inèrcies pròpies de la religiositat i del liberalisme econòmic conservador dels Estats Units.
Tal com va afirmar Ciceró, "la veritat es corromp tant amb la mentida com amb el silenci". I la trajectòria vital de Thomas Paine exemplifica que el camí del rigor intel·lectual, de l'honestedat moral i del coratge polític no ha estat mai fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada