En el mateix dia -7 de març- m'assabento de dues notícies en aquest diari (Avui), que sumades, posades així, juntetes, fan molt d'efecte; un efecte així com el d'una puntada de peu a l'orella dreta. La primera la reporta Toni Cruanyes, director en funcions, i diu que hi ha independentistes a tot arreu: òbviament a Esquerra i també a Convergència (que em penso que estatutàriament no és independentista), i també al PSC (jo en conec uns quants), i, oh, meravella!, al PP, sense comptar els molts independentistes que no voten, com ha passat ara mateix al País Basc. L'increment de l'independentisme català és innegable, i és fruit de dues causes: la primera, el menyspreu explícit de governs espanyols que anaven de "sobrados" i va resultar que qui sobraven eren ells; aquest poble s'ha sentit humiliat i gent que mai no ho hauries dit exclamen que amb Espanya no es pot continuar; la segona, la difusió del coneixement de la gravetat de l'espoli fiscal (gràcies, amics economistes, per haver-nos-en informat!), i, a sobre, que la nostra solidaritat a la força serveix per a funcions que aquí fan molta falta, i que ha provocat el retrocés greu de la nostra economia; és a dir, que amb Espanya no sols perdem tota la sobirania, sinó una part essencial dels nostres estalvis i de la nostra producció.
Doncs d'això va la segona notícia, que reporta Sandra Arenas sobre declaracions de Puigcercós: cada ciutadà de Catalunya va rebre, el 2006, 295 euros menys que cada ciutadà de Castella-Lleó pels mateixos serveis públics. Si ho multipliqueu per set milions de catalans sabreu la magnitud de la injustícia. I és que Espanya no ens vol, però s'ofèn mortalment quan diem que nosaltres tampoc la volem a ella.
Avui: Independentistes que no voten (Toni Cruanyes)
Avui: Un dels perquès del nou finançament (Sandra Arenas)
En el mateix dia -7 de març- m'assabento de dues notícies en aquest diari (Avui), que sumades, posades així, juntetes, fan molt d'efecte; un efecte així com el d'una puntada de peu a l'orella dreta. La primera la reporta Toni Cruanyes, director en funcions, i diu que hi ha independentistes a tot arreu: òbviament a Esquerra i també a Convergència (que em penso que estatutàriament no és independentista), i també al PSC (jo en conec uns quants), i, oh, meravella!, al PP, sense comptar els molts independentistes que no voten, com ha passat ara mateix al País Basc. L'increment de l'independentisme català és innegable, i és fruit de dues causes: la primera, el menyspreu explícit de governs espanyols que anaven de "sobrados" i va resultar que qui sobraven eren ells; aquest poble s'ha sentit humiliat i gent que mai no ho hauries dit exclamen que amb Espanya no es pot continuar; la segona, la difusió del coneixement de la gravetat de l'espoli fiscal (gràcies, amics economistes, per haver-nos-en informat!), i, a sobre, que la nostra solidaritat a la força serveix per a funcions que aquí fan molta falta, i que ha provocat el retrocés greu de la nostra economia; és a dir, que amb Espanya no sols perdem tota la sobirania, sinó una part essencial dels nostres estalvis i de la nostra producció.
Doncs d'això va la segona notícia, que reporta Sandra Arenas sobre declaracions de Puigcercós: cada ciutadà de Catalunya va rebre, el 2006, 295 euros menys que cada ciutadà de Castella-Lleó pels mateixos serveis públics. Si ho multipliqueu per set milions de catalans sabreu la magnitud de la injustícia. I és que Espanya no ens vol, però s'ofèn mortalment quan diem que nosaltres tampoc la volem a ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada