El que Jordi Pujol va batejar fa anys com a "cultura del no" enfronta les administracions amb entitats ecologistes, associacions de veïns i col·lectius diversos que reclamen el seu dret a decidir sobre grans infraestructures que els toquen de prop. El fenomen es coneix ja amb l'acrònim anglès de 'not in my backyard', traduïble com no al meu pati del darrere. Polítics de tots els partits acusen de 'nimby' afectats per diversos projectes. L'última a llançar aquesta acusació ha estat Imma Mayol pel cas de la gossera, encara sense resoldre.
Un dels equipaments que més polèmica han generat han estat les presons. Actualment, amb el Pla de Presons tancat i les situacions definides i invariables, les discussions i els diàlegs s'han donat per acabats, però no el descontentament de la població.
La discussió que sí que continua oberta és la de la construcció de la línia de de molt alta tensió (MAT), que enfronta companyies elèctriques i veïns. Els primers reclamen la necessitat de fer arribar l'electricitat arreu del territori. El segons, que es faci d'una manera que no repercuteixi tan negativament en el territori.
La telefonia mòbil és un altre dels terrenys abonats per a les acusacions de nimby. Si es vol tenir cobertura arreu del territori, calen antenes que en proporcionin. El problema apareix quan aquestes s'emplacen de manera il·legal (sense les llicencies pertinents) o sense contemplar la distància mínima de 50 metres o 100 metres respecte de centres sensibles, com ara escoles, hospitals...
I de les nuclears i els seus residus, què n'hem de dir? Si la gestió dels residus, que tenen una activitat radiològica de centenars de milers d'anys, està al mateix nivell de la gestió del funcionament de les mateixes nuclears, no és d'estranyar el "iuiu" que provoca a tots els habitants que viuen al seu entorn.
El que Jordi Pujol va batejar fa anys com a "cultura del no" enfronta les administracions amb entitats ecologistes, associacions de veïns i col·lectius diversos que reclamen el seu dret a decidir sobre grans infraestructures que els toquen de prop. El fenomen es coneix ja amb l'acrònim anglès de 'not in my backyard', traduïble com no al meu pati del darrere. Polítics de tots els partits acusen de 'nimby' afectats per diversos projectes. L'última a llançar aquesta acusació ha estat Imma Mayol pel cas de la gossera, encara sense resoldre.
Un dels equipaments que més polèmica han generat han estat les presons. Actualment, amb el Pla de Presons tancat i les situacions definides i invariables, les discussions i els diàlegs s'han donat per acabats, però no el descontentament de la població.
La discussió que sí que continua oberta és la de la construcció de la línia de de molt alta tensió (MAT), que enfronta companyies elèctriques i veïns. Els primers reclamen la necessitat de fer arribar l'electricitat arreu del territori. El segons, que es faci d'una manera que no repercuteixi tan negativament en el territori.
La telefonia mòbil és un altre dels terrenys abonats per a les acusacions de nimby. Si es vol tenir cobertura arreu del territori, calen antenes que en proporcionin. El problema apareix quan aquestes s'emplacen de manera il·legal (sense les llicencies pertinents) o sense contemplar la distància mínima de 50 metres o 100 metres respecte de centres sensibles, com ara escoles, hospitals...
I de les nuclears i els seus residus, què n'hem de dir? Si la gestió dels residus, que tenen una activitat radiològica de centenars de milers d'anys, està al mateix nivell de la gestió del funcionament de les mateixes nuclears, no és d'estranyar el "iuiu" que provoca a tots els habitants que viuen al seu entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada