La notícia és tan sensacional que crec que, mirada tan de prop, no acabem de veure'n la transcendència: el canal de televisió Al-Jazira, de Qatar, ja es pot captar als Estats Units. De moment a Washington, però de seguida s'estendrà a tot el país. Recordem que aquest canal és el que va trametre els missatges d'Ossama bin Laden reivindicant atacs com ara el tan dolorós de les Torres Bessones i exposant les intencions d'Al-Qaida. Ha calgut només un president que no sigui un fanàtic -jo no m'atreviria a denominar-lo d'esquerres- perquè la informació torni a ser un dret col·lectiu que cap poder que s'autoanomeni democràtic pot arrabassar-nos.
Esclar que en un altre país, en considerar l'emissora, injustament, aliada amb els terroristes, s'hauria mogut un escàndol perquè Al-Jazira no arribés a les llars dels ciutadans. La paraula terrorisme és performativa: ella mateixa terroritza. O en alguns casos és una simple coartada per collar-nos.
Mira Patxi López: va declarar que no podia dir el nom dels seus consellers perquè corrien perill de ser amenaçats. L'excusa és visiblement il·lògica, perquè tard o d'hora els haurà de nomenar i, segons ell mateix, estarà posant-los en perill.
Però el que m'ha vingut al cap és l'actitud del govern de Camps, que ha prohibit TV3 al País Valencià. Ho ha fet de la manera més barroera i salvatge: desconnectant els repetidors, que a sobre no havia pagat ell sinó el poble valencià. Aquest escàndol, inèdit al món anomenat lliure, continua impertèrrit.
Té por que els "catalans" contaminin els honestos valencians, com si es tractés d'un virus. El govern de Madrid també va tancar un diari honest, Egunkaria. I és que són cacics; somrients, però cacics.
La notícia és tan sensacional que crec que, mirada tan de prop, no acabem de veure'n la transcendència: el canal de televisió Al-Jazira, de Qatar, ja es pot captar als Estats Units. De moment a Washington, però de seguida s'estendrà a tot el país. Recordem que aquest canal és el que va trametre els missatges d'Ossama bin Laden reivindicant atacs com ara el tan dolorós de les Torres Bessones i exposant les intencions d'Al-Qaida. Ha calgut només un president que no sigui un fanàtic -jo no m'atreviria a denominar-lo d'esquerres- perquè la informació torni a ser un dret col·lectiu que cap poder que s'autoanomeni democràtic pot arrabassar-nos.
Esclar que en un altre país, en considerar l'emissora, injustament, aliada amb els terroristes, s'hauria mogut un escàndol perquè Al-Jazira no arribés a les llars dels ciutadans. La paraula terrorisme és performativa: ella mateixa terroritza. O en alguns casos és una simple coartada per collar-nos.
Mira Patxi López: va declarar que no podia dir el nom dels seus consellers perquè corrien perill de ser amenaçats. L'excusa és visiblement il·lògica, perquè tard o d'hora els haurà de nomenar i, segons ell mateix, estarà posant-los en perill.
Però el que m'ha vingut al cap és l'actitud del govern de Camps, que ha prohibit TV3 al País Valencià. Ho ha fet de la manera més barroera i salvatge: desconnectant els repetidors, que a sobre no havia pagat ell sinó el poble valencià. Aquest escàndol, inèdit al món anomenat lliure, continua impertèrrit.
Té por que els "catalans" contaminin els honestos valencians, com si es tractés d'un virus. El govern de Madrid també va tancar un diari honest, Egunkaria. I és que són cacics; somrients, però cacics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada