Vint anys de Tiananmen

Les forces de seguretat de la Xina van desplegar-se ahir per la plaça Tiananmen de Pequín en ocasió del vintè aniversari, avui, d'una de les protestes polítiques més importants, que va acabar amb centenars de morts i milers d'arrestats. El govern xinès vol evitar que cap commemoració d'aquells fets desafiï la seva estabilitat. Per això la policia ha ordenat el confinament a casa de molts dissidents i ha fet tancar la plaça de Tiananmen. 'Enguany, la policia ha adoptat mesures molt més radicals', va dir ahir Nicholas Bequelin, de Human Rights Watch a Hong Kong. Algunes d'aquestes mesures policíaques han estat la censura de notícies de televisions estrangeres sobre Tiananmen i el blocatge de serveis d'internet, com ara el nou motor de recerca de Microsoft (Bing), Hotmail i la xarxa de microblocs Twitter. Tot va començar amb una concentració d'estudiants universitaris a la plaça de Tiananmen de Pequín, el 17 d'abril de 1989, per honorar la memòria de Hu Yoabang, el secretari general del Partit Comunista xinès que acabava de morir. Hu era el símbol, per als manifestants, de l'anticorrupció i de la reforma política, i en nom seu van reclamar llibertat de premsa i canvis democratitzadors a la Xina. Era la llavor d'una protesta que ràpidament es va estendre socialment (s'hi van sumar treballadors) i geogràfica (hi va haver grans manifestacions, l'abril i el maig, en una vintena de ciutats). La democratització del país i la dimissió de Deng Xiaoping i de Li Peng eren els principals motors de la Primavera de Pequín, que va tenir el seu centre neuràlgic i simbòlic en les concentracions pacífiques a la plaça de Tiananmen. La protesta més important en favor dels canvis polítics es va acabar bruscament el 4 de juny de fa vint anys, quan desenes de milers de soldats (hi ha qui parla de 300.000) van assaltar la plaça. Al darrere deixaren centenars de morts (la xifra encara no se sap amb exactitud), deu mil arrestats i els principals capdavanters foren executats. L'assalt també va tancar la porta als dirigents del Partit Comunista xinès que advocaven pel diàleg amb els manifestants i que volien continuar les reformes internes de signe polític liberalitzador. Des d'aleshores, la data del 4 de juny, el dia de la 'rebel·lió contrarevolucionària', és tabú per a les autoritats xineses.