Vint-i-cinc anys sense el Xesco Boix

Xesco Boix 210709 CATr

Hi hagué fa un temps un home amb cor i esperit jove que deixà una petjada a moltíssims nens i nenes, nois i noies, i a totes aquelles orelles que escoltaven la seva envellutada veu. Es deia Francesc Boix i Masramon, Xesco per als amics (Barcelona, 1946 - Malgrat de Mar, 1984). Fou músic, cantant i el pioner de l'animació infantil i juvenil en aquest país. Moltes de les seves cançons i traduccions van enriquir notablement l'esmorteït panorama musical català de final del franquisme i han esdevingut veritables himnes populars (No serem moguts, Puff, el drac màgic, El gripau blau, El cel blau per sostre...) Xesco Boix - Si tu vas al cel

En Xesco es féu popular i molt estimat per la mainada gràcies al secret que va descobrir el seu company de la formació Els cinc dits d’una mà, Lluís M. Panyella: 'Fer les coses molt ben fetes, tenir molt clar el que vols i a on vas i tenir el coratge per arribar, estimar molt i ser a prop de la gent'. En Xesco, 'Jo, com animador, busco de distreure, distendre, de relaxar, d’entretenir... Però darrera de tot això, s’hi amaguen unes ganes profundes d’educar, i educar, per mi, vol dir bàsicament: ajudar a créixer bé, ensenyar a estimar, el cap clar, el cor net, l’afany de superar-se, el gust afinat, la veu a punt per a cantar, els ulls sempre amatents, com a l'aguait...'