Vicent Sanchis: Els dels punys i les pistoles

Van fer la guerra i van fer-la bona. Anaven a primera línia perpetrant més mal que el que més. La van guanyar i es van apuntar, altius, a l’ascens letal del feixisme i del nazisme. Franco els va neutralitzar en una estranya fusió contra natura, que van acceptar perquè, enganyats, es van pensar que manarien. Encara es van deixar enganyar més quan, fracassat el pacte amb Hitler, se’n van anar a Rússia, considerada “culpable” de tot. Van ser còmplices d’un règim de terror que es va arrossegar durant quatre dècades i es van salvar al final perquè calia oblidar i no repetir tanta desgràcia. Encara se’n vanten i encara aguanten. Són una de les anomalies més greus de la transició política espanyola –que no és model de res–. Són pocs, però, de tant en tant, encara trauen les camises, les ulleres i les banderes de la mort. Ara diuen que aniran a Arenys de Munt per manifestar-se contra una consulta pacífica. I el govern els deixa, quan s’hi podria negar només adduint que són gent de puny i de pistola. Els punys i les pistoles comporten risc. O no? Però potser val la pena que hi vagin. Vigilats, controlats i fotografiats. Potser val la pena que siguin legals. Per recordar que a Espanya hi ha una altra distorsió antidemocràtica. Una llei que, contra llei, només té per objectiu condemnar a l’ostracisme els violents que no interessen a l’Estat.