El primer ministre gal·lès, el laborista Rhodri Morgan, ha celebrat en una entrevista que al Regne Unit "no hi ha cap Tribunal Constitucional que pugui tombar una decisió d'un parlament democràtic", com l'Estatut.
Morgan vol convocar un referèndum que doti Gal·les de més autogovern i assegura que "només les cambres electes dels Lords i dels Comuns" podrien retallar o cancel·lar una ampliació de competències aprovada a Cardiff. Morgan defensa que "els anglesos reaccionen amb calma" a les reivindicacions de Gal·les, "perquè demanem el mateix que Escòcia ja té", i no es pot imaginar "de cap manera" que responguessin amb cap boicot econòmic ni fòbia cap als gal·lesos.
Des de Cardiff, no només miren cap a Escòcia i els plans de referèndum de Salmond sinó també cap a Catalunya i l'Estatut. "Seguim molt atentament i amb molt d'interès les discussions entre el govern espanyol i el català, el basc o el gallec", ha assegurat Morgan, defensor d'un federalisme "asimètric i flexible" que "permeti a algunes autonomies tenir competències que d'altres no tenen".
Morgan culpa els governs britànic i espanyol que el gal·lès i el català no siguin llengües oficials de la Unió Europea i aposta per "seguir pressionant i, a poc a poc, acostumar tothom a la idea que se'ls ha de donar un reconeixement apropiat per l'estatus d'igualtat que tenen amb l'anglès i el castellà a Gal·les i a Catalunya". La llengua gal·lesa, però, a diferència de la catalana, només la parla el 19% de la població de Gal·les, unes 600.000 persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada