

Així, més que un moviment, es tracta d'una "postura intel·lectual, empàtica, compassiva i fins i tot social", tal com defensa l'associació animalista Libera, que treballa a nivell Europeu generant campanyes. Aquestes iniciatives internacionals intenten, sobretot, conscienciar el ciutadà mitjançant la butxaca: incideixen en els diners que en forma de subvencions acaben arribant a la indústria taurina. D'aquesta manera, el nombre de gent en contra de les corrides creix encara més arreu i les plataformes veuen en el fet de tancar l'aixeta de les arques públiques una via per aconseguir que la tauromàquia mori de manera natural, sense arribar a prohibir-la.
Ajuntaments, diputacions, governs de les comunitats autònomes, governs centrals a través dels ministeris i la Unió Europea alimenten la tauromàquia amb uns 600 milions d'euros anuals. Amb els pressupostos subvencionen els mitjans de comunicació públics on surt informació taurina, ramaders de lídia, penyes, seguretat i neteja en les festes populars, rehabilitació de places de toros –que no tenen cap etiqueta de patrimoni arquitectònic–, etc.
Avui: La indústria taurina, en decadència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada