Aquest Nadal farà vint anys que –almenys els que tenim una certa edat– vam seguir, atònits, el primer cop d’Estat televisat de la història. Nicolae Ceausescu era una figura relativament familiar per a l’opinió pública internacional, que recordava amb una certa simpatia la condemna del règim romanès de la invasió de Txecoslovàquia; l’actuació de Nadia Comaneci a Mont-real 76 i la participació de l’equip romanès als Jocs de Los Angeles 84. A banda d’això –per aquestes latituds– l’objecte de procedència romanesa més popular era un Cadillac Fleetwood Limousine de l’any 1946 que Nicolae Ceausescu va regalar a Santiago Carrillo, aleshores secretari general del PCE. Sembla que el mateix Carrillo i part de la direcció comunista espanyola van estar a punt de matar-se quan li van fallar els frens. Potser per això, o per l’origen ianqui del vehicle, el van acabar venent a un magatzem de ferralla.
I això és tot el que sabíem d’aquell país –l’únic de cultura llatina en tota l’Europa de l’Est– fa no tants anys. Ara, en canvi, Romania és el país d’origen d’una de les comunitats nacionals més importants de Catalunya. Es tracta d’unes cent mil persones (un 8,1% de la població estrangera), només superades pels immigrants provinents del Marroc. Són els que el seu govern tracta injustament amb la campanya Hola, soy rumano, com si cap d’ells sabés ni volgués aprendre el català. En fi, Romania és membre de ple dret de la UE des de fa tres anys, i el gener de 2009 es van obrir les fronteres europees als seus ciutadans, sense restriccions.
Ningú no es podia imaginar tot això fa vint anys, quan vam veure –horroritzats, per cert– la seqüència del judici/farsa que va precedir l’afusellament del matrimoni Ceausescu. Un cop de palau, amb aparença revolucionària, magníficament retratat a 12:08 a l’est de Bucarest, premiada a Cannes 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada