El futbol és soroll. Les declaracions desmesurades i els articles de premsa buits lliguen partit amb partit. Perquè alguna fava cal bullir mentre arriba la carn. Per això la discreció és tant d’agrair. I encara més quan arriba, silent, acompanyada dels fets. Avui Pep Guardiola celebra un aniversari. Fa cent partits que va començar a entrenar el Barça. Quan hi va arribar ho va fer a contracorrent i contra l’opinió de molts dels culers que ara li fan festetes.
Malgrat la prudència que el defineix, va prometre bon futbol i sacrifici. I també la disciplina que tant calia a l’equip en aquells moments. Com que sabia que el seu fitxatge havia suscitat moltes més reticències que les que són habituals entre una afició correctiva, va renunciar als cent dies de gràcia. No li van caldre. Després de dues ensopegades, poc ha ensopegat. Guardiola ha estat l’entrenador més gloriós de la història del futbol. Sis grans trofeus en una temporada. I bon joc. El millor. Acompanyats d’una infinita humanitat, combinada amb una intel·ligència inusual.
Pep Guardiola sap que mentre guanyi no li serà gens fàcil anar-se’n i que quan comenci a perdre no li serà gens fàcil quedar-se. Sap també que és en aquesta activitat on més en evidència queda la condició humana. I aguanta. I persisteix. L’entrenador del Barça ha donat cent partits de gràcia a l’afició, Cent mil gràcies, senyor Guardiola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada