lo carrer del riu

lo carrer del riu

15 de maig, 2010

Bernat Pellisa: Quin futur volem per a la Ribera d'Ebre

La setmana passada el president de la Cambra de Comerç de Tortosa feia una reflexió del tot interessant. Es preguntava per què el cementeri nuclear no l'han demanat al Tecnoparc de Reus. I la pregunta ens la fem tots. Si suposadament tan bo és i tants de llocs de treball ha de generar, per què no ho han demanat per al 22@ de Barcelona, o per a algun polígon de Tarragona o de Girona o de Madrid?

Alhora, hi ha un error que la classe política ha de superar. I és l'àmbit cameral. Si per a les eleccions municipals del 2011 recuperem la vegueria de l'Ebre, l'àmbit cameral de la Ribera d'Ebre i de la Terra Alta ha de ser coincident amb el de la vegueria, perquè aquesta és l'autèntica oportunitat: que un territori com el nostre treballi unit per desenvolupar-se. Amb una administració pròpia, la vegueria de l'Ebre, i amb la unitat cameral, pertanyents tots a una mateixa cambra de comerç. És llàstima que davant el clam majoritari dels ajuntaments i les institucions del nostre territori i del nostre país, en contra del cementeri nuclear, posem al mateix sac necessitats per al nostre territori com ara tenir una única cambra a les Terres de l'Ebre, o defensar la reserva de la biosfera. I que pel simple fet de fer soroll hi hagi qui vulgui negar les oportunitats que suposen per a tots els ciutadans de la Ribera d'Ebre aquestos dos elements: la unitat cameral i la reserva de la biosfera. De fet, n'hi ha que defensem que aquestes són les oportunitats que mereix el nostre territori, perquè ens permetrà construir un nou model econòmic, diversificat, plural, sostenible i equilibrat.

I és llàstima també que el mateix soroll que fan alguns per demanar el magatzem temporal centralitzat no el facin per demanar una planta de tractament de residus, perquè no vagi tot a l'ample a l'abocador. O que no facin el mateix soroll per donar suport a petites i mitjanes empreses locals. O per demanar rebaixes al preu de la llum, de l'aigua o de la brossa. És una autèntica llàstima.