La Plataforma pel Dret de Decidir diu que la manifestació no era una qüestió "d'emprenyament" sinó de "dignitat" i "democràcia"

l'endemà 021207 CATr

Click To Play

El portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir, Gerard Fernández, ha remarcat aquest diumenge que la manifestació de dissabte en què 700.000 persones, segons l'organització, i 200.000, segons xifres dels cossos de seguretat, van exigir a Barcelona el dret de gestionar les infraestructures a Catalunya, no responia a "l'emprenyament" del ciutadà, sinó a un clam per reclamar a l'estat espanyol "dignitat" i "democràcia". Els organitzadors han afirmat sentir "eufòria" per l'èxit de convocatòria, i han assenyalat que serveix de "toc d'atenció" per als partits polítics catalans i el govern espanyol. La representant de la PDD, Mònica Sabata, ha assenyalat que en els dos anys de vida de la plataforma "hem demostrat que podem ser un actor en el context polític català" i que entre els pròxims reptes, hi ha el de "seguir marcant agenda política".

1907: La gran riuada.

Els dies 21, 22 i 23 d'octubre de 1907, una riuada de l'Ebre va marcar la fita que encara recorden els nostres vells. Unes quantes plaques en són testimoni en diferents façanes de Miravet. No es conserva, ni tal vegada n'hi va haver mai, cap testimoni gràfic d'aquell succés. La fotografia d'ús generalitzat no havia arribat encara a llocs com Miravet. Els testimonis més propers cal buscar-los a Móra i Tortosa. Però al subconcient col·lectiu del poble perviu encara i, pels miravetans, "l'any 7" (1907) és una referència històrica pel que fa a les riuades com "l'any 1" (1901) ho és pel que fa a les gelades, quan es van gelar fins i tot els aulivers. Una exposició a l'església vella del cap de la vila, presenta les fotografies que s'han conservat de les riuades posteriors a l'any 7, però amb l'esperit de commemorar aquella mítica riuada. Toni Borrell, batlle de Miravet, Xavier Vega, Director dels Serveis Territorials de Cultura i Josep M. Sáez, regidor de Cultura, han inaugurat aquest migdia l'exposició. Albert Curto, director de l'Arxiu de les Terres de l'Ebre de Tortosa, ha fet una conferència sobre les riuades centrant-se en la de l'any 7 i, entre documents fotogràfics, bàsicament de Tortosa, ha reivindicat les plaques de nivell com a objectes testimonials a conservar. 1907-2007: 100 anys de la riuada

L'Ebre també té dret a decidir sobre el seu futur

Les cinc plataformes en defensa del territori a les Terres de l'Ebre van celebrar ahir a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa una assemblea unitària sota el lema «Ja n'hi ha prou» i on hi van assistir unes 600 persones. En l'acte, s'hi va acordar que es faria una manifestació el dia 15 de desembre a Tortosa, per protestar contra les agressions al territori.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, la plataforma de la Terra Alta, Salvem la Mar de l'Ebre i la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya van convocar ahir una assemblea per protestar contra les agressions al territori de les Terres de l'Ebre. En un manifest conjunt de les cinc plataformes es va acordar dur a terme una mobilització el proper dissabte 15 de desembre a les set de la tarda a Tortosa per protestar contra aquestes agressions perquè «les Terres de l'Ebre també tenen dret a decidir sobre el seu futur».

D'aquesta manera, es vol demostrar, segons el manifest, que la comunitat ebrenca ja no és la suma de ciutadans submisos sinó una «comunitat solidària entre ella i lluitadora». A més, també es va assegurar que els ebrencs i les ebrenques «lluitaran fins que el futur de les Terres de l'Ebre estigui tan assegurat com el de qualsevol altra regió del país». Un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va afirmar que les Terres de l'Ebre són un exemple de dignitat i catalanitat i va afegir: «No hem de deixar que ningú ens tracti com uns ciutadans de segona». Panisello va intervenir en l'assemblea per recordar als assistents que, tot i la derogació del PHN, hi ha en vigor l'Annex I d'aquest pla, que preveu grans regadius. El portaveu de la PDE va dir també que la interconnexió de xarxes i el canal Xèrta-Sénia són «dos transvasaments encoberts». En finalitzar la seva intervenció, Joan Antoni Panisello va afirmar que a Catalunya «hi ha altres problemes que no són només el TAV, l'apagada de Barcelona o la tercera via del Prat».

D'altra banda, el portaveu de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, Joan Ferrando, va denunciar els perills que comporta el projecte Castor per a la salut dels ciutadans i ciutadanes, per al turisme i per a la seguretat. Segons Ferrando, no es pot confiar que l'empresa construeixi bé el dipòsit i la planta de tractament de gas «si, quan ideaven el projecte, no se'n van adonar que l'estaven situant just al davant del poble d'Alcanar».

A l'assemblea també hi va participar la Coordinadora Anticementiri Nuclear. El seu portaveu, Juli Loràs, va afirmar que es vol construir un cementiri nuclear a Vandellòs perquè «desmunten la central i hi haurà molts executius que es quedaran sense feina». El portaveu va explicar que la Coordinadora ha presentat una proposta de resolució al Parlament on s'exigeix que no s'instal·li el cementiri a Catalunya. Segons Loràs, la resolució seria presentada per ERC i ICV i va demanar a CiU que li doni suport «perquè així estarà guanyada». El portaveu de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, Manolo Sanmartin, va denunciar la massificació eòlica a la Terra Alta i va explicar que la plataforma no està en contra d'aquesta energia però sí «del model d'implantació actual». Per part seva, el membre de Salvem la Mar de l'Ebre, Lluís Comí, va afirmar que l'entitat està en contra de la ubicació de centenars de molins de vent al davant de la costa ebrenca.

Al començament de l'acte el periodista Gustau Moreno va recordar que des dels anys seixanta les Terres de l'Ebre són víctima de diverses agressions i va afirmar que l'Ebre és «una colònia per fer energia per a altres zones i l'abocador de tot allò que ningú vol». Totes les plataformes van mostrar el seu acord amb aquestes declaracions.

El portaveu de la PDE va anunciar en finalitzar l'assemblea que el proper 16 de desembre s'inaugurarà el monument a la lluita contra el PHN.

Espanyol 1 - Barça 1

Puyal 011207

Click To Play

Un temps per a cada equip i un punt per a cada un. El derbi de l'equilibri s'ha traslladat al camp i els irreconciliables enemics se n'han anat a casa contents i cabrejats igual, deixant les coses com estaven i emplaçant-se a un nou repte a la segona volta. El Barça segueix sense guanyar fora de casa i l'Espanyol segueix sense avançar el seu màxim rival a la taula, en aquest salt de qualitat i autoafirmació que perseguia. Els blaugranes han manat al camp al començar, amb un gol d'Iniesta, dos remats al travesser i diverses internades de Messi que han fet emmudir Montjuïc. Els blanc-i-blaus han rescatat l'orgull després del descans i han restablert per la via passional l'empat a la segona meitat, rescatant l'home dels gols màgics, Coro, perquè anul·lés la diana d'Iniesta. Més enllà del resultat al marcador, la notícia ha estat Ronaldinho, que viu el seu primer partit de Lliga com suplent des que va arribar al conjunt blaugrana, l'estiu de 2003, ja que el seu entrenador, Frank Rijkaard, ha decidit deixar-lo a la banqueta en el derbi barceloní davant de l'Espanyol. A la segona part el brasiler ha sortit al camp i tres minuts després ha arribat l'empat.

FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit

Centenars de milers de ciutadans exigeixen el dret a decidir de Catalunya

La convocatòria de la plataforma pel Dret de Decidir ha aconseguit una resposta multitudinària per part de la societat civil catalana Manifest 011207 CATinfo

Click To Play

La manifestació convocada aquest dissabte per la Plataforma pel Dret de Decidir ha reunit 750.000 persones pels carrers més cèntrics de Barcelona, segons la portaveu de l'entitat organitzadora, Mònica Sabata. Per la seva banda, segons la Sala Conjunta de Comandament, formada per la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i el Cos Nacional de Policia, ha xifrat els manifestants en 200.000. La marxa ha començat a les cinc de la tarda a la Plaça de Catalunya i pocs minuts després de les set de la tarda encara hi havia manifestants baixant pel carrer de Via Laietana. Entre els assistents més destacats, hi ha hagut els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i l'expresident del Parlament, Heribert Barrera. La Plataforma pel Dret de Decidir, convocadora de l'acte, ha donat poc després el tret de sortida de la manifestació per reclamar el traspàs de les infraestructures a Catalunya. Un primer bloc amb membres de la plataforma i de mig miler de personalitats de l'àmbit cultural i social ha encapçalat la comitiva, que ha tingut com a punt de partida la plaça d'Urquinaona –en l'encreuament del carrer Fontanella amb la Via Laietana- i que finalitzarà, amb la lectura del manifest, a l'estació de França de Barcelona. Passades les set de la tarda ja s'havia donat lectura alprimer dels manifestos previstos a l'alçada de l'avinguda del Marquès de l'Argentera, tot i que la cua de la manifestació encara no havia sortit de la plaça de Catalunya. La marxa compta amb el suport de 200 entitats i de més de 30 formacions polítiques d'arreu dels Països Catalans; entre les quals hi ha representants de CiU, ERC, ICV i EUiA. La portaveu de la plataforma, Mònica Sabata, ha assenyalat que la previsió és que la manifestació "serà important" pel que fa a l'assistència de gent, tot i que no ha volgut vaticinar si serà més nombrosa que la del 18 de febrer del 2006, i que duia per lema Som una Nació, tenim el dret a decidir. L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall participa, finalment, aquest dissabte a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. El també expresident del PSC, formació política que ha decidit no participar a l'acte, forma part de la protesta amb Omnium Cultural. Maragall no és l'únic expresident que participa a la manifestació, ja que també hi és Jordi Pujol.

Som una nació i diem Prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures!

La manifestació de Barcelona pren el pols de la indignació La manifestació d’aquesta tarda a Barcelona pel dret a decidir en les infraestructures està aixecant una expectació inusual, perquè tots els indicadors apunten que pot ser realment massiva. Els organitzadors no amaguen el seu convenciment que serà multitudinària. Sota una pancarta amb el lema Som una nació i diem prou. Tenim el dret a decidir sobre les infraestructures, la Plataforma pel Dret de Decidir encara rebia ahir adhesions de prestigi, que s’afegeixen a les de Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Heribert Barrera. Entre el centenar de personalitats que encapçalaran la marxa en un primer bloc, s’ha confirmat la incorporació del president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, i en nom de l’AVUI, el president del consell editorial, Vicent Sanchis. En aquest primer bloc també hi seran la majoria de les entitats adherides a la plataforma. En un segon bloc de la manifestació hi haurà altres entitats que han volgut significar-se amb una pancarta pròpia, entre les quals Òmnium Cultural, i també les nombroses persones que pensen acudir a l’acte a títol individual. La Plataforma calcula que més de 180 autocars es desplaçaran aquest migdia cap a Barcelona. En el tercer bloc de la marxa hi aniran els partits polítics que donen suport a la protesta, per ordre parlamentari: CiU, ERC, ICV-EUiA i finalment la CUP. Tots ells han acceptat cedir el protagonisme a la societat civil, i en això la Plataforma ha estat taxativa. Jordi Pujol, Artur Mas i Josep Antoni Duran aniran al capdavant dels simpatitzants de CiU, mentre que en els d’ERC hi seran Josep-Lluís Carod i Joan Puigcercós, i en els d’ICV-EUiA tots els dirigents excepte el conseller d’Interior, Joan Saura. Una de les últimes decisions que va prendre ahir la Plataforma va ser la tria de les personalitats que llegiran el manifest. En quatre torns i a mesura que arribin els manifestants al final, a l’Estació de França, sortiran a llegir el text per parelles Gerard Fernández i Mònica Sabata, portaveus de la Plataforma; l’historiador Oriol Junqueras i el vocal del CGPJ Alfons López Tena; l’acordionista de La Carrau Núria Lozano i el portaveu de la plataforma pel Transport Públic Ricard Riol; i l’escriptor Vicenç Villatoro i l’actriu Carme Sansa.

1 de desembre: Dia mundial contra la SIDA

El sexe sense preservatiu és el principal responsable de les últimes infeccions pel virus de la sida. El Ministeri de Sanitat va advertir ahir que s'està produint un canvi de patró epidemiològic que ha convertit el sexe sense protecció - heterosexual i homosexual- en la via més freqüent de transmissió del virus. L'informe ministerial sobre la sida a Espanya adverteix a més que "la malaltia mostra una tendència a estendre's des de poblacions especialment vulnerables cap a la població general".

La fundació holandesa Jippy comercialitza preservatius a tota Europa a 10 cèntims d'Euro.

Segons aquesta fundació, els preus del condons són molt cars, però, en realitat, els costos de producció són molt baixos. Per això, ha creat una pàgina web des d'on es poden sol·licitar els condons a baix preu.

La campanya Jippy va destinada a adolescents d'entre 12 i 23 anys i, a Holanda, compta amb el suport de metges i polítics.

Segons els Comitè Europeu, un 10% de les 25.000 persones que anualment s'infecten del VIH a Europa tenen entre 15 i 24 anys. Jippy neix amb l'objectiu de conscienciar als joves de la importància del sexe segur per prevenir malalties, com la SIDA.

El 74% dels rius catalans estan malalts o en presenten els primers símptomes

L'informe anual del Projecte Rius indica que el 74% dels rius catalans continuen presentant primers símptomes de malaltia o estan malalts, tot i que cada any els resultats de qualitat són lleugerament millors. La majoria de rius en mal estat corresponen a les conques del Llobregat i el Besòs, les més castigades pel desenvolupament industrial i urbà. El 46% d'aquests rius presenten primers símptomes de malaltia que indiquen mala qualitat de l'aigua i el medi, el 21% es consideren rius malalts, el 3% estan en estat greu i el 4% en situació molt greu. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de les dades que grups de voluntaris d'aquest projecte recullen cada primavera i tardor des de fa deu anys.

"Fins quan hem de ser tractats com esclaus?"

López Tena recorda Prim.

El vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, ha escrit un article d'opinió al diari Público adreçat directament a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. López Tena pregunta si "s'han pogut creure que els catalans tenen la condició del gos que llepa la mà que el castiga. Si això han cregut, s'equivoquen; la condició dels catalans és la del tigre que esbossina al que el maltracta. Fins quan hem de mossegar els frens? Fins quan hem de ser tractats com esclaus? Som o no som espanyols?, deien tots. Ministres d'Espanya: els catalans són o no són espanyols? Són els nostres colons o són els nostres esclaus? Si no els voleu com espanyols, aneu-vos-en d'allí, deixeu-los, que per res no us necessiten; però si essent espanyols els voleu esclaus, si voleu continuar la política de Felip V, d'ominosa memòria, sigui en bona hora, i sigui per complet; amarreu-los-hi el ganivet a la taula com va fer aquell rei; tanqueu-los en un cercle de bronze; i si no n'hi ha prou, sigui Catalunya talada i destruïda i sembrada de sal com la ciutat maleïda, perquè així i només així doblegareu la nostra espinada; perquè així, només així, vencereu la nostra altivesa; així i només així domareu la nostra feresa.»

"Així parlava el General Prim al 1851 al Congrés. Des de llavors, ni Espanya ha tingut força suficient per a destruir Catalunya, ni aquesta per a transformar Espanya. Un empat perpetu i granític, sentenciava Gaziel, però des de l'any 2000 Espanya perd: ja no pot ser la Birmània d'Europa, així que no conta amb la violència armada; ja no té moneda, així que Catalunya no depèn del mercat espanyol; ja només li queden les Magdalenes Álvarez i els Aznares, de provada incompetència. Si amb nosaltres no va poder Franco, van a poder aquests?. Manifestació demà", conclou Tena.

EL FET NACIONAL CATALÀ A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA

Ridao fa una crida als militants del PSC, UGT i CCOO a participar en la manifestació de dissabte

Anima a acudir-hi a autonomistes, independentistes, federalistes, d'esquerres o de dretes

El portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, ha fet aquest divendres una crida als militants i simpatitzants del PSC, i als afiliats d'UGT i de CCOO a participar el dissabte a Barcelona a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. Ridao ha mostrat la seva confiança en què hi participin 'al marge de l'actitud de les seves cúpules, que sembla que depenen més del dictat de Madrid'. En contra de les crítiques que han titllat de polititzada la protesta, el dirigent republicà ha assegurat que 'el que està en joc és el model de benestar, no és un model polític'.

El dirigent ha animat els ciutadans a acudir a la protesta, ja siguin autonomistes, independentistes, federalistes, d'esquerres o de dretes a sortir al carrer amb 'l'objectiu', ha explicat, 'd'expressar la indignació de Catalunya davant el maltractament del que ha estat objecte durant molts anys per part dels diferents governs espanyols en matèria d'infraestructures'. Ridao també ha apuntat que la manifestació busca 'criticar alguns serveis públics ferroviaris i reclamar el dret a decidir sobre qüestions que afecten el dia a dia com el model de mobilitat o d'infraestructures'. 'Tothom ha d'anar al carrer', ha sentenciat, abans de fer aquesta crida als militants del PSC, UGT i CCOO.

Catalunya i Flandes cooperaran en política exterior i celebraran unes jornades de cultura catalana a Brussel·les

El vicepresident català tornarà a Brussel·les al juny, quan l'acord entrarà en una "segona fase" Catalunya i Flandes signaran el febrer de 2008 un acord bilateral de cooperació en política exterior. Així ho han anunciat el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el president de Flandes, Kris Peeters, que aquest dijous s'han reunit a Brussel·les. El govern català i el flamenc coordinaran la seva acció exterior en organismes internacionals com la Unesco i la seva participació en projectes d'ajuda al desenvolupament i col·laboraran en altres àmbits d'interès comú, com les polítiques d'immigració. Carod i Peeters també han avançat que Brussel·les acollirà al juny unes jornades culturals catalanes.

València torna a reclamar l'aigua de l'Ebre de cara a les generals de març

La Plataforma en Defensa de l'Ebre denuncia que l'amenaça no s'ha allunyat mai del territori i fa una crida a la mobilització La precampanya de les eleccions generals ha tornat a posar en primer pla el transvasament de l'Ebre. El PP valencià n'ha fet una arma electoral contra la candidata socialista a la comunitat, Maria Teresa Fernández de la Vega, que com a vicepresidenta del Govern central va signar el decret de derogació del transvasament, l'any 2004.

Les Corts Valencianes han aprovat aquesta setmana , amb els únics vots favorables dels populars, una proposició no de llei en què demanen l'anul·lació d'aquell decret i, per tant, la recuperació d'un projecte que consideren essencial per a les necessitats hídriques del Llevant.

El text aprovat rebutja, al mateix temps, el «pla massiu» d'implantació de dessalinitzadores que du a terme el Ministeri de Medi Ambient per fer front a aquest dèficit hídric.

Per al portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, aquesta ofensiva dels populars respon a una estratègia de precampanya per calibrar el rèdit electoral que en poden obtenir. «Amb tot, la gent de les Terres de l'Ebre ens hem de preocupar perquè l'aigua torna a ser motiu de confrontació i de debat a Aragó, València i Castella-la Manxa. Nosaltres no hem d'abaixar la guàrdia i hem de dir-hi també la nostra», afirma.

Però Tomàs també adverteix que l'amenaça del transvasament no s'ha allunyat mai de l'Ebre. «Potser ja no ens enfrontem a un gran transvasament, però sí a diversos de petits, com són els regadius inclosos a l'annex 2 del Pla Hidrològic Nacional».

Des de la PDE s'ha fet una crida a la mobilització. «Els territoris que demanen l'aigua del riu han de saber que no restarem impassibles», afirma Tomàs.

Un dirigent històric del PSC se suma a la manifestació

Sobrequès 301107 RAC1

Click To Play

El director del Museu d'Història de Catalunya, Jaume Sobrequés, ha confirmat la seva assistència a la manifestació de dissabte. En una entrevista a RAC1, Sobrequés ha declarat que "em sembla que és evident que les coses estan arribant massa lluny". L'exdiputat ha volgut deixar clar que "no em refereixo només al tema de Rodalies, o de la Renfe...tot això és important però no és el més important".

Sobrequés ha denunciat la dificultat de les relacions entre Espanya i Catalunya. "El regateig és permanent, el finançament és migrat, i en definitiva, no hi ha una estima per Catalunya per part dels governs dels últims anys a Madrid", ha afirmat Jaume Sobrequés. Respecte a la manifestació ha volgut puntualitzar que "la immensa majoria de la gent que anirà a la manifestació, hi anirà perquè volem una Catalunya independent.

La navegació fluvial i els castells de Miravet i Móra d'Ebre augmenten les visites turístiques durant el 2007

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha elaborat una anàlisi de l'ocupació turística a la comarca dels mesos de juliol, agost i setembre d'aquest any 2007. L'estudi conclou que els principals atractius turístics de la comarca, com són els castells de Miravet i Móra d'Ebre i la navegació fluvial, s'han incrementat de forma considerable respecte el 2006. També ha augmentat el número de pernoctacions a la comarca en un 42,62%. Amb les dades recollides als punts d'informació turística comarcals, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha comprovat que la majoria de les consultes han estat fetes per turistes i visitants que pertanyen al segment familiar i procedents en primer lloc de Barcelona, de la demarcació de Tarragona, de França i del Regne Unit. La majoria de turistes han visitat la comarca de pas o per un dia.

L'Ajuntament de la Fatarella iniciarà el tràmit per convocar una nova consulta popular sobre la instal·lació de centrals eòliques

Els vots dels grups de CiU i UPTA al ple de l'Ajuntament de la Fatarella han aconseguit tirar endavant la convocatòria d'una nova consulta popular a la població sobre la necessitat d'instal·lar centrals eòliques al municipi. Tot i el vot contrari d'ERC, l'alcaldessa, la republicana Carme Pelejà, haurà ara d'iniciar els tràmits legals per organitzar la convocatòria. De fet, el consistori de la Fatarella ja va efectuar una consulta en aquest mateix sentit el passat 2001, amb un pronunciament favorable a la instal·lació. El ple d'aquest dijous a la nit va aprovar una moció de la UPTA de suport a una moratòria en la instal·lació de centrals eòliques a la Terra Alta, amb els mateixos suports. En canvi, la moció d'ERC per aturar la 'massificació eòlica' a la comarca i la petició d'un estudi al departament de Salut sobre els efectes dels camps electromagnètics generats per les grans línies elèctriques van ser aprovats per unanimitat de tots els grups.

El conseller Tresserras afirma que disposen de la documentació que demostra la 'legitimitat' de les obres del Museu de Lleida

Tresserras 291107 RAC1

Click To Play

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, ha defensat 'la legitimitat' de les obres d'art del Museu de Lleida, que ha estat inaugurat oficialment aquest divendres. Tresserras ha afegit que l'adquisició de les peces d'art va ser un "exemple de bones pràctiques" i que disposen de la documentació que ho demostra.

El titular de Cultura ha assegurat que disposen del dietari del bisbe Josep Messeguer on s'especifica l'origen i la propietat de totes les peces d'art en litigi. A més, ha insistit que volen compartir l'art amb Aragó sense "incomodar ningú". El titular de Cultura ha fet aquestes declaracions en el discurs de l'acte inaugural del Museu de Lleida.

Web del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal